A la Unitat del Son es realitzen diferents proves per estudiar les alteracions del dormir:

Polisomnografia amb Vídeo-Electroencefalografia

INGRESSAT A LA CLÍNICA

És una tècnica neurofisiològica que consisteix en l'observació del soni del pacient, durant la nit.

Se li col·loquen diversos elèctrodes al cap i al cos que recullen la seva activitat cerebral, respiració, ronc, freqüència cardíaca, nivell d'oxigen en sang i moviments corporals. Aquests es connecten, a través d'una petita caixa d'entrades al polígraf. Aquest és l’aparell on es registra tot el que succeeix durant la nit mitjançant gràfics que es guarden a la memòria de l'ordinador. Al dia següent, l'equip tècnic i mèdic, interpreta els resultats.

AMBULATÒRIA

Actualment, depenent de la patologia o de la decisió clínica, es pot realitzar aquesta prova de forma ambulatòria, és a dir, en el domicili del pacient. És molt útil en els casos d'insomni. L'avantatge és que el pacient pot seguir en el seu hàbitat natural, en el seu llit i seguint les seves rutines. La nit de l'estudi, ha d'acudir a la unitat a què se li realitzi el muntatge dels elèctrodes. Un cop a casa, i seguint les seves rutines habituals, connecta l'aparell quan es fica al llit. Els diferents sensors no molesten en absolut al pacient i pot descansar de forma natural. L'endemà, el mateix pacient es retira els sensors col·locats la nit anterior i torna a la Unitat del Son on l'equip mèdic realitza l'estudi dels resultats i emet un diagnòstic.

També realitzem estudis ambulatoris a l'habitació del pacient que está ingressat a l'hospital per una altra patologia. Per exemple els cardiòlegs, pneumòlegs i Otorinolaringòlegs solen demanar aquesta prova quan sospiten alguna patologia diferent de la que ha motivat l'ingrés. És una forma molt còmoda per al pacient i per al metge, optimitzant el temps d'estada a l'hospital.

SEMPRE CAL REALITZAR-LES

Quan hi ha la sospita d'un trastorn relacionat amb el son, és necessari i imprescindible practicar un estudi de son o polisomnografia. Aquesta prova es realitza a tots els pacients que acudeixen a la Unitat del Son.

Està justificada en totes les patologies relacionades amb el descans:

  • Insomni (dificultat d'iniciar el son, fraccionament de la son o despertar precoç) per sospita de:
  • Problemes respiratoris (apnees).
  • Ansietat.
  • Moviments periòdics de les cames (mioclonus nocturn).
  • Alguns casos de depressió.
  • Alteracions psicològiques.
  • Síndrome de cames inquietes.
  • Síndrome de Retard de Fase del Son
  • Fibromiàlgia

Somnolència diürna excessiva (hipersòmnies) per:

  • Síndrome d'Apnea del Son.
  • Narcolèpsia.
  • Altres hipersòmnies.

Parasòmnies (fenòmens anòmals que ocorren durant el son)

  • Somnambulisme, terrors nocturns o trastorns de conducta durant la nit, que es puguin confondre amb atacs epilèptics. També en les sexomnies.
  • Epilèpsies nocturnes
  • Descartar crisis comicials nocturnes. Diagnòstic diferencial amb algunes Parasòmnies.
  • Sospita d'alteracions en l'EEG d'epilèptics, que no s'evidencien durant la vigília.

Test de latències múltiples

Quan apareix somnolència excessiva durant el dia, en absència d'estímuls que ens mantinguin alerta, hem de practicar una prova exploratòria per determinar el grau d'aquesta somnolència, d'una manera objectiva. Aquesta prova rep el nom de test de latències múltiples, (també se li denomina TEST D'SOMNOLÈNCIA DIÜRNA o MSLT (Multiple Sleep Latency Test). Latència significa el temps en que triga el pacient a dormir-se.

Es realitzen uns quatre-cinc registres de son normalment durant el matí, després d'un registre de son nocturn. Cadascun d'aquests registres de son tenen una durada aproximada de 20-30 minuts i es practiquen amb un interval de 2 hores. Es quantifica el temps que triga el pacient a dormir i la presència del son REM. Això ens dóna una idea objectiva de la intensitat de la somnolència diürna. És imprescindible per diagnosticar la Narcolèpsia.

Test d'Immobilització Suggerida / Forçada

S'utilitza en el diagnòstic de la Síndrome de cames inquietes.

El test d'immobilització suggerida (TIS) i el test d'immobilització forçada (TIF) poden utilitzar-se per corroborar la sensació d'inquietud a les cames i quantificar els moviments periòdics de les extremitats en la síndrome de les cames inquietes durant la vigília. En el primer test, el pacient se senta o resta immòbil, i en el segon s'immobilitzen les cames a la llitera mentre es registra l'activitat muscular en ambdós tibials anteriors durant una hora. Es calcula un índex TIS o TIF útil no només com a eina diagnòstica, sinó de control del tractament. Es pot utilitzar diverses vegades al dia per mesurar les variacions circadiàries de la inquietud motora i no requereix un registre poligràfic de tota la nit.

Estudis Actimètrics / Cronobiològics

Tècnica que explora els ritmes biològics de tipus circadià com són la vigília-son, el ritme de la temperatura, el de l'activitat i repòs i el de la llum. És de gran utilitat mèdica perquè el pacient porta aquests sensors durant 7 dies i ens informen de tots aquests ritmes. Sobretot ens dóna una idea exacta del que dorm el pacient. És com un diari de son objectiu.

El pacient porta aquests sensors durant 24 hores i només se'ls treu quan es dutxa (no poden mullar-se)

Test Manteniment de la Vigília (TMV)

Test validat que mesura la capacitat per mantenir-se despert, especialment dissenyat per avaluar la capacitat de mantenir l'alerta en determinades situacions de risc (transportistes, conductors professionals, controladors aeris, etc.) Es realitzen 4 proves de 40 minuts de durada cada 2 hores i, en una situació propícia per al descans, es convida al pacient a intentar mantenir-se despert el màxim temps possible.

Electroencefalograma / EEG amb privació de la son

És una prova diagnòstica utilitzada en diferents patologies com l'epilèpsia i altres alteracions neurològiques. La realització d'aquesta prova en situació de privació de son, donant al pacient l'oportunitat de dormir, durant el dia, amb unes condicions adequades de foscor, silenci i comoditat, ens permet detectar alteracions que poden no aparèixer en els estudis de electroencefalografia convencional en vigília.

Tests, escales i qüestionaris

En algunes alteracions del son, especialment en l'insomni i algunes formes de somnolència diürna, cal explorar aspectes psicològics, anímics i / o neurocognitius per poder realitzar un correcte diagnòstic i tractament. El nostre equip de psicòlegs utilitza diverses escales, tests i qüestionaris validats per avaluar ara la somnolència diürna (Epworth), estats d'ansietat i / o depressió (HAD, Beck, MMPI,...) o deteriorament cognitiu (MOCA)