Els símptomes dels penellons són dolor, picor, cremor i inflor a la zona afectada, al costat d'un envermelliment violaci de la pell dels peus, ben delimitat. En els casos més greus, poden aparèixer butllofes i/o úlceres.

Davant la presència d'algun d'aquests símptomes cal acudir a la consulta de l'especialista per fer una revisió completa amb l'objectiu d'obtenir un diagnòstic i tractament més adequat.

Els professionals del servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya expliquen que hi ha determinats grups de persones com els nens, les dones i els ancians que, per les seves característiques fisiològiques, són més vulnerables. A més, hi ha diversos factors que incrementen el risc de tenir penellons:

  • El baix pes: les persones que tenen un pes inferior al que els correspondria tenen més risc de patir-los.
  • La mala circulació: les persones que tenen una mala circulació són més sensibles als canvis de temperatura, per la qual cosa és més probable que puguin tenir penellons.
  • Les malalties autoimmunes que afecten el teixit connectiu: per exemple, patir artritis reumatoide, lupus, esclerodèrmia, dermatomiositis, vasculitis o crioglobulinèmia.
  • La malaltia de Raynaud, un trastorn dels vasos sanguinis que s'estrenyen quan la persona sent fred o estrès i afecta els dits dels peus i de les mans. Les persones amb aquesta patologia tenen més possibilitat de patir penellons i malalties sistèmiques.

Si parlem dels penellons dels peus, després d'exposar els peus al fred, si els sotmetem a un augment de temperatura es produeix una vasodilatació brusca que ocasiona aquesta dolorosa inflamació. Es pot prevenir la seva aparició utilitzant calçat impermeable davant la pluja o la neu, utilitzar teixits aïllants als mitjons com el cotó o la llana, fer exercici físic amb regularitat, evitar la humitat a la zona i aplicar cremes hidratants específiques que, en alguns casos i sota prescripció mèdica, poden contenir actius vasodilatadors. En els casos més greus, o associats a malalties internes, els especialistes poden recomanar fàrmacs amb finalitat terapèutica o profilàctica.