Cómo afrontar el trastorno por alimentación nocturnaCómo afrontar el trastorno por alimentación nocturna

El Trastorn per Alimentació Nocturna (TAN) és una condició en la que una persona consumeix una quantitat significativa d’aliments durant la nit, sovint despertant-se per menjar una o vàries vegades. Ibai Arregui, neuropsicòleg i psicòleg sanitari de l’Hospital Universitari General de Catalunya, explica alguns punts clau per entendre-ho:

Què és?

El TAN es caracteritza per episodis recurrents de menjar en excés durant la nit, sovint acompanyats de sensacions de falta de control.

Generalment solen ser aliments saciants, intensos en sabor, grassos, salats o ensucrats, que connecten a la persona amb el plaer. Una altra característica és que generalment es menja abundant fins arribar a sentir que ja no es pot més.

Com detectar-lo?

Algunes senyals d'alerta inclouen despertar-se regularment per a menjar grans quantitats de menjar, sentir-se angoixat per aquests episodis i tenir dificultats per agafar el son si no es menja abans.

Generalment hi ha culpa després de l'alleujament perquè el mètode gestió genera sensació de no saber fer-ho d'una altra manera. I s'entra en un bucle de recerca de control a través del menjar, culpabilitat posterior, de nou cerca de control, més culpabilitat, i s'entra en un cercle viciós.

Com comença el TAN?

Comença per una impulsivitat inicial que és espontània. Primer produeix molt plaer davant d'un malestar i s'instaura amb força com un mètode de gestió primari. Les següents vegades que la persona s'aixeca a menjar no resulta tan eficient, però pal·lia part del malestar de la persona. És com una addicció.

• Què hi ha darrera del TAN?

Generalment la persona que pateix TAN sent algun malestar emocional, pot tenir algun problema vital quotidià sense resoldre, alguna situació conflictiva que no sap afrontar, alguna preocupació, estrès crònic, que es gestiona de manera efectiva però errònia a través del menjar; ja que menjar impulsivament genera d'una banda plaer instantani i satisfacció però d'altra banda genera culpa perquè la persona aprèn a gestionar el seu malestar desviant-se cap al plaer en lloc d'afrontar el seu malestar emocional real.

• Pautes per identificar-lo

Si notes un patró de menjar en excés durant la nit, és important parar-se per veure com et sents sobre aquest tema i si afecta la teva qualitat de vida i salut en general (interrupció del son, ansietat).

Si bé és cert que no existeix un perfil de persona que pateixi TAN, el que sí que tenen en comú aquestes persones és l'existència d'un nivell elevat d'insatisfacció en la seva vida, una dificultat per a tolerar la frustració, i poden estar connectades a conductes addictives o evitatives.

El TAN és un intent (erroni) de sentir-se de nou en control. Hi ha persones que utilitzen mètodes d'aproximar-se al plaer per evitar el dolor (la bulímia o els "atracons" del TAN) i hi ha persones que restringeixen tot contacte amb el món exterior per a sentir control com en l'anorèxia restrictiva.

• Consells per a qui ho pateix

Buscar ajuda professional si penses que pateixes TAN. Parlar amb un metge o un psicòleg que pugui proporcionar estratègies per a gestionar els hàbits alimentaris nocturns, buscar l’arrel del problema, i millorar el benestar emocional i físic.

Tota sèrie d'hàbits per a gestionar-ho de manera alternativa pot servir, des de començar millorant la qualitat dels aliments que es mengen durant el menjar nocturn, reduint el volum, escollint abans els aliments i la quantitat, provant a no menjar, ... No obstant això les pautes i els hàbits que es pactin amb el terapeuta sempre es definiran de manera personalitzada tenint en compte factors individuals, context, caràcter, o família, entre d’altres.

• Reconeixent el trastorn

La clau per a reconèixer el TAN és posar atenció als patrons d'alimentació durant la nit i com se sent la persona sobre aquest tema. El TAN és un subtipus de trastorn d'alimentació. Per això, si la persona sent que els hàbits alimentaris nocturns estan fora de control i afecten la seva vida diària és important buscar ajuda.