La síndrome d'intestí irritable (SII) es caracteritza per dolor abdominal recurrent associat a alteracions del ritme deposicional en forma de restrenyiment, de diarrea o de tots dos. La inflor i la distensió abdominal són molt freqüents. "Aquesta síndrome té una gran repercussió sobre les activitats personals i socials dels pacients, empitjora la seva qualitat i redueix la productivitat laboral, en comparació amb la població general", explica el Dr. José Walter Huaman, especialista en aparell digestiu a l'Hospital Universitari General de Catalunya.

La seva prevalença mundial s'estima en un 11%, però varia segons els criteris diagnòstics emprats. És més freqüent en dones que no pas homes i s'observa una disminució progressiva segons s'incrementa l'edat de la població estudiada.

Els criteris diagnòstics vigents són els de ROMA IV. D'acord amb aquests criteris, "el SII es diagnostica per la presència de dolor abdominal recidivant que ha d'estar present almenys 1 dia a la setmana i amb dues o més de les característiques següents: associat a la defecació, relacionat amb canvis a la freqüència de les deposicions i en la seva consistència. A més, han d'haver començat un mínim de 6 mesos abans del diagnòstic" especifica el digestòleg.

S'aconsella establir els subtipus del SII d'acord amb la consistència de les deposicions avaluades segons l'escala de Bristol que classifica la consistència de la femta en base a la seva forma entre 1 (femta caprina) i 7 ( femta líquida). D'aquesta manera tenim: síndrome d'intestí irritable predomini restrenyiment, síndrome d'intestí irritable predomini diarrea, predomini mixt o no classificable.

La síndrome d'intestí irritable es considera una alteració a les interaccions bidireccionals entre l'intestí i el cervell amb hipersensibilitat visceral, alteracions de la motilitat gastrointestinal i factors psicològics i socials agregats. La barrera epitelial, la microbiota intestinal, els antígens alimentaris i els àcids biliars provoquen respostes anormals en els reguladors de la funció sensoriomotora, inclòs l'eix hipotàlem-pituitària-suprarenal, el sistema immunitari, l'eix cervell-intestí i el sistema nerviós entèric. Molts factors tenen un paper important per a la generació dels símptomes del SII, però alguns poden ser més predominants en certs individus que en altres.

Evidències en els darrers anys han demostrat l'existència d'alteracions a la microbiota intestinal en pacients amb SII. Els pacients amb intestí irritable presentarien menor diversitat d'espècies, amb més abundància d'enterotips proinflamatoris comparats.

El tractament del SII es dirigeix a alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida. En general, els signes i símptomes lleus poden controlar-se gestionant l'estrès, així com fent canvis en la dieta i l'estil de vida: fer exercici regularment, beure molt líquid, dormir les hores adequades, evitar aliments que generin molts gasos com begudes alcohòliques i carbonatades, cafeïna, fruites crues així com certs vegetals com col de bruseles, bròquil i coliflor.

La fibra soluble ha demostrat ser beneficiosa, però pot incrementar el dolor abdominal, la distensió i el meteorisme.

Quan els símptomes són més severs i predomina el restrenyiment poden ser útils els suplements de fibra com el plàntago o els laxants osmòtics a base de magnesi o de polietilenglicol. Si per contra predomina la diarrea, la loperamida o quelants d'àcids biliars poden ajudar. Per al control del dolor abdominal es pot fer servir anticolinèrgics i neuromoduladors. Totes aquestes mesures sempre sota prescripció mèdica.

"La dieta baixa en FODMAP, abreviatura de Fermentable Oligosacàrids Disacàrids Monosacàrids i Poliols, és una altra nova modalitat de tractament. Els FODMAP de la dieta inclouen una sèrie de carbohidrats de cadena curta que són mal absorbits a l'intestí prim i poden produir per la seva activitat osmòtica i per la fermentació dels bacteris intestinals, excés de producció de gas, símptomes com diarrea, distensió, dolor abdominal i meteorisme... Si bé hi ha diversos estudis controlats, que han demostrat la seva eficàcia a curt termini, atès que es tracta d'una dieta excessivament restrictiva, ha de ser controlada per experts en nutrició, i només a curt termini perquè s'ha demostrat que pot alterar la microbiota", apunta el Dr. Huaman.

Els prebiòtics (substrat que és utilitzat selectivament pels organismes de l'hoste conferint un benefici per a la salut) i els probiòtics (microrganismes vius que confereixen un benefici a la salut quan s'administren en quantitats adequades), alguns produeixen una millora significativa sobre la percepció global dels símptomes en pacients amb SII i selectivament sobre el dolor, la distensió, el meteorisme i la diarrea. La gran heterogeneïtat en la composició dels productes comercialitzats quant a ceps, quantitat i formes de presentació fa que, actualment, no es pugui recomanar com a primera línia de tractament de forma sistemàtica tots els pacients.

Etiquetes: Intestí irritable