El TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta de diferents maneres al funcionament cerebral. Aquesta disfuncionalitat es reflecteix en dificultats en les àrees de la comunicació, la interacció social, la flexibilitat i la conducta de la persona amb TEA. Aquestes dificultats no només afecten en aquestes àrees, sinó també en totes aquelles persones que d’alguna manera interacciona amb la persona amb TEA, és a dir, les persones del voltant i la societat en general.

És important, per sobre de tot, que tant els pares com els docents, com qualsevol persona en general, pugui estar assessorada per professionals del que implica tenir el Trastorn en el dia a dia. La teràpia més important per a tots aquests pacients són les activitats quotidianes tan escolars com familiars, basades en la comprensió de la seva personalitat i en el respecte i acceptació dels seus interessos. Tenint en compte aquests interessos és possible ampliar les seves activitats diàries i per tant ampliar l’adquisició de nous coneixements.

El més important de tot és ACCEPTAR a la PERSONA amb TEA i NO VOLER CANVIAR-LA. El que hem de marcar-nos com a objectiu és aconseguir una bona adaptació de l’entorn a la persona amb TEA i no al revés. Aquesta adaptació pot ser a l’hora enriquidora pels propis companys i companyes d’escola, per germans o familiars, amics, etc.


*Alguns consells per fomentar les relacions socials:

  • Facilitar i augmentar les interaccions i el joc espontani amb algun familiar o company.
  • Anticipar tant a l’entorn com al propi nen/a amb TEA de les normes, conductes o conseqüències de cada àmbit (escolar, familiar, etc.)
  • Propiciar el contacte visual. Ens podem situar al seu mateix nivell de visió, agafar la cara, demanar que ens miri, etc.
  • Explicar i ensenyar mitjançant el modelatge el significat del llenguatge no verbal o gestual així com el de les emocions.
  • Augmentar l’atenció recíproca.

*Consells per a la gestió dels interessos restringits:

  • Podem anar comentant o fer una descripció d’allò que està fent.

I ara que venen dies festius amb els Nadals, amb celebracions familiars i diversitat de gent en un mateix dinar o sopar, la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya explica diferents estratègies per a disminuir l’estrès que pot suposar aquests dies per una nena o un nen amb TEA, sempre segons les necessitats de comunicació de cada infant:

  • Anticipació: cal anticipar al nen o la nena a on anirà, qui hi haurà, què s’espera d’ell a cada context, etc. Tot amb un suport visual (pictogrames o imatges del lloc on anirà).
  • No insistir davant el contacte físic: no insistir davant de persones desconegudes, perquè parli, doni un petó, o adopti certes conductes socials que no entén o no formen part del seu repertori de conductes habituals.
  • Rutina: mantenir una rutina d’horaris el més semblant possible a la que té durant el curs escolar. Aquesta rutina pot ser també visual (amb suport de pictogrames) i creada conjuntament entre el nen o la nena i els pares.

teatea