Asma en la infància: què és, com es manifesta i com abordar-la

L’asma és una malaltia crònica caracteritzada per la inflamació i l’estrenyiment dels bronquis. En els infants, aquesta afecció pot impactar de manera significativa en el seu dia a dia, dificultar el descans nocturn, augmentar l’absentisme escolar i, quan no està ben controlada, limitar l’activitat física i esportiva.

Existeixen diverses formes de classificar l’asma. Segons l’origen, en menors de tres anys predomina l’asma desencadenada per infeccions víriques; en edats posteriors és més freqüent l’asma d’origen al·lèrgic, i també pot aparèixer l’asma induïda per l’exercici. Una altra manera de categoritzar-la és segons la seva gravetat: lleu, moderada o greu, tenint en compte que fins i tot una asma catalogada com a greu pot controlar-se fins a esdevenir lleu amb el tractament adequat.

La Dra. Lilian Herrera Velasco, coordinadora de la Unitat de Pneumologia i Al·lèrgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari General de Catalunya, respon als dubtes més freqüents sobre aquesta malaltia en els infants.

A quina edat se sol establir el diagnòstic?

Quan un nadó presenta diversos episodis de bronquitis, es comença a considerar la possibilitat que pugui desenvolupar asma més endavant.

I quan apareixen els primers signes?

Els símptomes poden aparèixer tant en els primers anys de vida com més tard en infants al·lèrgics, en els quals el debut pot ser una mica més tardà.

Com es reconeixen els símptomes de l’asma infantil?

El quadre típic inclou dificultat per respirar i sibilàncies. Tanmateix, en els lactants, l’asma pot confondre’s amb refredats freqüents o una tos persistent que no millora malgrat els tractaments habituals del pediatre. Els símptomes més habituals són:

• Tos prolongada o recurrent

• Xiulets al pit

• Sensació de manca d’aire

• Tos o dificultat respiratòria durant l’exercici

És habitual confondre ulls plorosos en un nadó amb asma o refredats repetits?

No sol estar relacionat directament amb l’asma. És fonamental que el pediatre valori l’auscultació: si no s’escolten sibilàncies ni sorolls bronquials, probablement no hi hagi afectació asmàtica, ja que els refredats no solen comprometre els bronquis.

Quines mesures han de prendre les famílies?

En els primers anys de vida, especialment abans de l’any d’edat, les bronquitis repetides solen tenir un origen víric. Per aquest motiu, si és possible, es recomana evitar la llar d’infants en menors de 12 mesos que ja presenten episodis recurrents, ja que l’exposició a nous virus pot agreujar la malaltia.

A més, és important:

• Mantenir la llar lliure de fum i neta.

• Evitar canvis bruscos de temperatura.

• Vestir els infants de manera adequada segons el clima.

• En cas d’al·lèrgia, reduir l’exposició a àcars, fongs, pòl·lens o altres al·lèrgens identificats.

Què cal fer si l’infant pateix una crisi asmàtica?

El més important és observar si li costa respirar. Molts infants ja disposen d’un pla de tractament pautat pel seu metge, habitualment amb broncodilatadors per alleujar la dificultat respiratòria. Si després d’administrar-lo la crisi no remet, cal acudir a urgències. El personal escolar també té un paper clau en el reconeixement dels símptomes i en facilitar el tractament quan sigui necessari.

Quants casos d’asma hi ha a Espanya i quants són infantils?

S’estima que entre 3 i 4 milions de persones tenen asma a Espanya, i aproximadament un 10 % corresponen a població pediàtrica.

Està augmentant la seva incidència?

Sí. En els darrers anys, tant en adults com en infants s’ha registrat un increment. En pediatria, la prevalença ha passat aproximadament d’un 5–7 % a prop del 10 %, influïda per factors com la contaminació i la circulació vírica. El percentatge pot variar segons la zona geogràfica.

Quins factors expliquen aquest augment?

Hi intervenen diversos elements:

• Canvis ambientals i climàtics

• Contaminació

• Exposició a al·lèrgens a la llar, inclòs el tabac

• Hàbits poc saludables com el sedentarisme o una dieta deficient

• Antecedents familiars, que incrementen la predisposició genètica

Té cura l’asma infantil?

Tot i que l’asma no es cura, sí que pot mantenir-se totalment controlada amb el tractament adequat. Amb una bona gestió, els infants poden portar una vida completament normal.

Un infant asmàtic tindrà una asma més greu en l’edat adulta?

No necessàriament. Els infants presenten més recaigudes que els adults, però el pronòstic depèn en gran mesura d’un bon control de la malaltia des de la infància. Amb una correcta adherència al tractament i un seguiment mèdic adequat, és possible que en l’edat adulta no pateixin una asma greu.