Canvis en la veu que convé vigilar

La veu forma part de la vida diària molt més del que acostumem a percebre. No només és una eina de comunicació, sinó també un reflex de l’estat de les cordes vocals i de la laringe. Segons la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll, una de cada 13 persones pateix algun trastorn de la veu.

No totes les alteracions vocals s’han de normalitzar, especialment quan es mantenen en el temps. L’afonia suposa una pèrdua total o gairebé total de la veu, mentre que la disfonia implica una alteració del seu to, intensitat o qualitat sense que desaparegui completament. Totes dues poden aparèixer després d’un refredat, d’un ús intens de la veu o d’una irritació passatgera, però quan la veu no recupera el seu estat habitual en dues o tres setmanes, és recomanable consultar un especialista per valorar-ne l’evolució.

"Moltes persones tendeixen a restar importància a la ronquera, sobretot si no hi ha dolor. Tanmateix, quan la veu no recupera el seu to habitual i el canvi es manté en el temps, convé valorar-ho per entendre què ho està provocant", explica la Dra. Adriana María Agüero, cap del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Afònia i disfonia, en què es diferencien?

Tot i que sovint s’utilitzen com si fossin el mateix, no totes les alteracions de la veu tenen el mateix significat.

"Entendre la diferència entre una afonia i una disfonia ajuda a no banalitzar certs canvis. De vegades es tracta d’una cosa transitòria, però en altres ocasions l’evolució de la veu ens està indicant que convé estudiar millor la laringe", assenyala l’especialista.

Canvis a observar en el dia a dia

Algunes alteracions vocals apareixen de manera subtil. La veu pot sonar més greu, més apagada o fatigar-se abans del que és habitual sense que existeixi una causa evident. També pot costar més mantenir-la al llarg del dia, aparèixer la necessitat freqüent d’aclarir la gola o notar que empitjora després de parlar molt, treballar en ambients sorollosos o exposar-se a irritants com el tabac o l’aire sec.

Prestar atenció a aquests canvis ajuda a distingir entre una variació passatgera i un problema que mereix valoració. L’important no és només que la veu canviï, sinó quant dura aquesta alteració, si reapareix amb freqüència o si comença a condicionar l’ús habitual de la veu.

"A la consulta no només valorem si existeix una lesió, sinó també com s’està utilitzant la veu i quins factors poden estar perpetuant el problema. De vegades, petits canvis en els hàbits vocals ajuden molt a millorar-ne l’evolució", afegeix la Dra. Agüero.

Recomanacions per cuidar la veu

Tenir cura de la veu comença per petits gestos del dia a dia. Mantenir una bona hidratació, no forçar-la de manera continuada, descansar quan apareix la fatiga vocal i reduir l’exposició a irritants com el tabac o els ambients secs són algunes de les mesures més útils per prevenir molèsties i afavorir-ne la recuperació.

També convé evitar l’aclariment repetit de la gola, no automedicar-se de manera prolongada davant d’una disfonia sense diagnòstic clar i prestar atenció a factors com el reflux, que pot influir en la irritació de la laringe. Quan la veu és una eina habitual de treball, a més, és especialment important adoptar hàbits d’higiene vocal i consultar si apareixen canvis persistents.

"Moltes alteracions de la veu no depenen només d’una lesió, sinó també de com s’utilitza la veu cada dia. Per això, corregir hàbits a temps, reduir el sobreesforç vocal i consultar quan els canvis persisteixen pot marcar una diferència clara en l’evolució", conclou la cap del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.