Detecció precoç i tractaments personalitzats contra el càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el més habitual entre els homes a Espanya i el quart tumor més diagnosticat en la població general. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), s’estima que 1 de cada 8 homes serà diagnosticat de càncer de pròstata al llarg de la seva vida.
Tot i que la seva incidència continua sent elevada – el 2025 es preveu que el nombre de nous casos superi els 32.000 –, els avenços en la detecció precoç i en tractaments cada vegada més individualitzats han contribuït a millorar-ne el pronòstic.
"Avui no parlem d’un únic càncer de pròstata, sinó de diferents formes de la malaltia, cadascuna amb un comportament i una evolució específica. Aquesta diferenciació ens permet aplicar tractaments més precisos i amb millors resultats", explica el Dr. Esquena Fernández, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Què és el càncer de pròstata?
El càncer de pròstata és un tumor maligne que s’origina en les cèl·lules de la pròstata, una glàndula del sistema reproductor masculí situada a la pelvis (sota la bufeta i davant del recte), que envolta el primer tram de la uretra.
En condicions normals, la pròstata té la mida d’una nou, però amb l’edat pot augmentar de volum —és el que es coneix com a hiperplàsia prostàtica benigna— i causar símptomes urinaris.
El càncer de pròstata es produeix quan algunes cèl·lules prostàtiques comencen a dividir-se i créixer de manera descontrolada, formant un tumor que pot envair teixits propers o disseminar-se si no es tracta.
Factors de risc del càncer de pròstata
El càncer de pròstata no està associat a conductes que puguem modificar per evitar-ne l’aparició. Tot i així, hi ha factors predisponents que augmenten la probabilitat de desenvolupar-lo.
Edat i genètica:
Aquest tipus de càncer és poc freqüent abans dels 50 anys, però la seva incidència augmenta amb l’edat. De fet, aproximadament 6 de cada 10 casos es diagnostiquen en homes majors de 65 anys.
A més, tenir familiars de primer grau (pare o germans) que hagin patit càncer de pròstata duplica el risc personal. Aquest risc encara és més alt si aquests familiars el van desenvolupar a edats primerenques (menys de 55-65 anys). S’estima que entre un 5% i un 10% dels casos presenten un component hereditari clar.
Altres factors:
Com passa en molts altres càncers, no hi ha una causa única. Alguns factors de risc no són modificables, però s’investiga el paper dels hàbits alimentaris i de condicions com el sobrepès i l’obesitat. Encara que no hi ha evidència concloent que provoquin càncer de pròstata, mantenir un estil de vida saludable sempre és recomanable:
-
Seguir una dieta equilibrada i rica en nutrients.
-
Fer activitat física de manera regular.
-
Evitar el consum de tabac.
Aquestes mesures no eliminen el risc, però contribueixen a millorar la salut general i reduir la probabilitat d’altres malalties.
Detecció precoç mitjançant revisions urològiques
El càncer de pròstata en fases inicials sovint no presenta símptomes evidents. De fet, la majoria dels diagnòstics actuals es fan en homes asimptomàtics, gràcies a revisions o anàlisis rutinaries de PSA (Antigen Prostàtic Específic). D’aquí la importància de realitzar controls periòdics.
La detecció precoç millora de manera significativa el pronòstic dels pacients. L’exploració física i proves com el PSA o l’ecografia prostàtica permeten identificar signes inicials i derivar ràpidament quan és necessari.
"Des de l’àrea d’Urologia fem un acompanyament als homes en la prevenció: es revisen factors de risc, s’orienta sobre hàbits saludables i es resolen dubtes sobre símptomes urinaris o antecedents familiars", assenyala el Dr. Esquena. "En molts casos, aquella primera conversa permet detectar canvis primerencs en la glàndula prostàtica", afegeix.
Tractaments personalitzats per a cada pacient
L’abordatge del càncer de pròstata ha evolucionat en els darrers anys cap a estratègies cada vegada més adaptades al perfil de cada persona. Avui es tenen en compte no només l’estadi i l’agressivitat del tumor, sinó també l’edat, l’estat de salut general i les preferències individuals.
En casos de tumors localitzats i de baix risc, es pot optar per la vigilància activa, una estratègia que evita tractaments agressius innecessaris. "No tots els càncers de pròstata requereixen intervenir immediatament. Alguns casos es poden monitoritzar amb seguretat si compleixen criteris clínics concrets", explica el cap del Servei d’Urologia.
Quan el tractament és necessari, es valoren opcions com la cirurgia radical (a cel obert o via laparoscòpica), la radioteràpia externa o la teràpia hormonal, especialment útil en tumors hormodependents. En estadis més avançats o en tumors amb característiques genètiques específiques, s’aplica medicina de precisió: teràpies dirigides que bloquegen vies concretes del tumor o impedeixen que les cèl·lules malignes es reparin.
"Cada vegada disposem de més eines per tractar el càncer amb precisió i minimitzar els efectes secundaris. Personalitzar no vol dir fer més, sinó fer el que cal en cada cas, en el moment adequat", conclou l’especialista.
Aquesta visió integral permet optimitzar l’eficàcia del tractament i preservar la qualitat de vida durant el procés terapèutic i un cop finalitzat.
