El que els homes han de saber sobre la prostatitis

Quan es parla de prostatitis, convé començar aclarint una idea important: no es tracta d’una única malaltia, sinó d’un conjunt de quadres que afecten la pròstata i que no sempre tenen la mateixa causa, evolució ni tractament. L’Associació Espanyola d’Urologia la defineix com una inflamació de la pròstata i en distingeix quatre tipus: prostatitis bacteriana aguda, prostatitis bacteriana crònica, prostatitis crònica abacteriana o síndrome de dolor pèlvic crònic, i prostatitis inflamatòria asimptomàtica.

Tot i que de vegades es percep com un problema poc conegut, la prostatitis té un pes rellevant a la consulta urològica. És la malaltia prostàtica més freqüent en homes menors de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, la tercera més comuna després de la hiperplàsia benigna de pròstata i el càncer de pròstata.

"Quan parlem de prostatitis, el primer és diferenciar de quin tipus estem parlant, perquè sota aquest terme conviuen situacions clíniques diferents. No totes responen a una infecció ni totes requereixen el mateix enfocament diagnòstic o terapèutic", explica el Dr. Esquena Fernández, cap del Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya i l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què és la prostatitis i quins tipus existeixen?

La prostatitis és un procés inflamatori que afecta la pròstata, però es pot manifestar de formes molt diferents:

• La prostatitis bacteriana aguda sol aparèixer de manera brusca i amb símptomes més intensos, sovint associats a infecció.

• La prostatitis bacteriana crònica es relaciona amb infeccions prostàtiques recurrents o persistents.

• La prostatitis crònica o síndrome de dolor pèlvic crònic, que és la forma més freqüent, es manifesta durant almenys 3 mesos amb dolor o molèsties pèlviques, urinàries o sexuals, sense que es pugui demostrar una infecció.

• La prostatitis inflamatòria asimptomàtica, per la seva banda, es detecta de manera incidental en estudis realitzats per altres motius.

"En molts pacients, especialment en els quadres crònics, el problema no es limita a una infecció bacteriana i pot implicar factors urinaris, musculars, inflamatoris o relacionats amb el dolor pèlvic", afirma l’especialista.

Prostatitis crònica, la forma més habitual

Segons l’Associació Espanyola d’Urologia, és el tipus més comú dins de les prostatitis. Aproximadament el 10 % dels homes pot presentar símptomes compatibles amb prostatitis crònica en algun moment de la seva vida. A diferència d’una infecció urinària aguda, no sempre dona símptomes intensos ni un patró fàcil de reconèixer. De fet, sovint les molèsties apareixen i desapareixen, canvien d’intensitat o es mantenen durant setmanes o mesos, fet que pot retardar la consulta.

El més habitual és que la simptomatologia combini molèsties urinàries i dolor o pressió a la zona pèlvica. Entre els signes que cal tenir en compte hi ha la coïssor o dolor en orinar, la necessitat d’orinar amb més freqüència, la sensació de no buidar bé la bufeta o la urgència miccional. També poden aparèixer molèsties al perineu, als genitals, a la part baixa de l’abdomen o a la zona lumbar. En alguns casos, també afecta l’esfera sexual i pot produir ejaculació dolorosa o molèsties després de l’ejaculació.

"El maneig de la prostatitis crònica sol requerir una visió individualitzada, perquè no tots els pacients presenten el mateix patró de símptomes ni responen igual a les mesures terapèutiques. L’objectiu és alleujar les molèsties, millorar la funció urinària i recuperar la qualitat de vida", sosté el Dr. Esquena.

Com es diagnostica i quines opcions de maneig existeixen

El diagnòstic es basa en la història clínica, l’exploració física i les anàlisis d’orina, i en alguns casos es pot completar amb cultius o altres proves segons el context clínic. En les formes cròniques, l’estudi busca diferenciar si existeix una infecció bacteriana demostrable o si es tracta d’un quadre no bacterià, un aspecte clau per orientar el tractament.

El maneig depèn del tipus de prostatitis i de la intensitat dels símptomes. Si hi ha infecció bacteriana, es poden indicar antibiòtics. En altres casos, l’abordatge se centra a controlar el dolor, reduir les molèsties urinàries i millorar la qualitat de vida amb una estratègia individualitzada. En alguns pacients també poden ser útils mesures de suport com la fisioteràpia del sòl pèlvic, el control de determinats hàbits o el seguiment clínic.

La prostatitis, sobretot en les seves formes cròniques, pot tenir un impacte real en el benestar físic i emocional, encara que no sempre vagi acompanyada de signes evidents. Per això, més que centrar-se només en la inflamació prostàtica, l’abordatge ha de posar el focus en els símptomes, en la seva evolució i en com afecten la vida quotidiana.

"El més important és no normalitzar molèsties que es repeteixen o es prolonguen en el temps. Identificar bé el tipus de prostatitis i ajustar l’abordatge a cada cas permet controlar millor els símptomes i evitar que condicionin la qualitat de vida", conclou el Dr. Esquena.