Infeccions d’orina en dones i com prevenir-les

Les infeccions del tracte urinari (ITU) constitueixen un problema de salut freqüent en la població femenina. Segons l’Associació Espanyola d’Urologia i diverses guies clíniques, entre el 50 % i el 60 % de les dones presentarà almenys un episodi d’ITU al llarg de la seva vida, amb una incidència més elevada durant l’edat fèrtil.

En la majoria dels casos, aquestes infeccions cursen de manera no complicada: entre el 50 % i el 80 % dels episodis de cistitis es resolen sense problemes associats. Tanmateix, al voltant del 25 % de les dones tornarà a presentar una infecció després d’un primer episodi, fet que posa de manifest la rellevància clínica de les infeccions del tracte urinari recurrents (ITU-R).

"Quan una dona presenta infeccions de repetició, és fonamental analitzar-ne les causes i plantejar un abordatge que vagi més enllà de tractar cada episodi de manera aïllada", explica el Dr. Salvador Esquena, director d’UROCAT i cap del Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Quan parlem d’infeccions urinàries recurrents (ITU-R)?

Des del punt de vista clínic, es considera que una dona presenta ITU-R quan pateix dos o més episodis d’infecció urinària en sis mesos, o tres o més en el termini d’un any.

Això implica canviar l’enfocament assistencial i passar de tractar episodis aïllats a analitzar les causes que en faciliten la repetició per dissenyar una estratègia que permeti reduir la freqüència de noves infeccions.

"No totes les dones amb ITU-R necessiten estudis complexos, però sí una avaluació rigorosa que permeti identificar factors predisposants i evitar l’ús repetit i innecessari d’antibiòtics", assenyala l’especialista.

Factors associats a una major predisposició

La recurrència de les infeccions urinàries no sol respondre a una única causa, sinó a la combinació de diversos factors que faciliten l’arribada i la persistència de bacteris a la bufeta.

• Relacions sexuals: l’activitat sexual és un dels principals factors de risc, tal com recull l’Associació Espanyola d’Urologia. Durant les relacions sexuals pot produir-se el desplaçament de bacteris des de la zona perineal cap a la uretra. Atès que la uretra femenina és curta, aquests bacteris poden ascendir amb més facilitat fins a la bufeta i desencadenar una infecció.
  
  La presència d’una nova parella sexual o l’ús de mètodes anticonceptius com els diafragmes també pot augmentar aquest risc en alterar la flora vaginal protectora.

• Factors anatòmics: l’anatomia femenina afavoreix l’ascens bacterià: la uretra és més curta i es troba propera a l’àrea genital i anal, on habiten bacteris intestinals com Escherichia coli, principal causant de la cistitis.

• Canvis hormonals: en la postmenopausa, la disminució dels estrògens provoca canvis en la mucosa vaginal i uretral i altera la flora vaginal. Aquesta pèrdua de protecció natural facilita la colonització per microorganismes patògens i augmenta el risc d’infeccions urinàries recurrents.

• Factors funcionals: hàbits miccionals inadequats, com retardar la micció de manera habitual, el restrenyiment crònic o un buidatge incomplet de la bufeta, afavoreixen la permanència de bacteris al tracte urinari.

• Antecedents personals: haver presentat infeccions urinàries prèvies incrementa el risc de recurrència, especialment si no s’han identificat i corregit els factors predisposants.

"Comprendre els mecanismes que estan afavorint aquestes infeccions urinàries recurrents és el primer pas per definir mesures preventives ajustades a la situació de cada dona", sosté el Dr. Esquena.

Confirmar la infecció abans de tractar

El diagnòstic d’una infecció del tracte urinari comença amb una correcta valoració clínica. El dolor a la part baixa de l’abdomen, relacionat amb l’ompliment o el buidatge de la bufeta, juntament amb símptomes miccionals com coïssor, urgència o augment de la freqüència urinària, fa pensar en la possibilitat d’una cistitis.

Tanmateix, la presència d’aquests símptomes no sempre implica que hi hagi una infecció urinària. De fet, s’estima que entre el 30 % i el 40 % de les dones amb símptomes compatibles presenten urocultius negatius, cosa que indica que l’origen del malestar pot ser diferent i no respondre a una infecció bacteriana. Per aquest motiu, és fonamental la realització de proves senzilles, com el cultiu d’orina.

Això permet identificar el bacteri responsable de la infecció i seleccionar l’antibiòtic més adequat. En la majoria dels casos, la cistitis està causada pel bacteri Escherichia coli, responsable d’entre el 70 % i el 80 % de les infeccions urinàries no complicades.

Tot i així, la realització d’anàlisis i cultiu d’orina és essencial, ja que tractar de manera empírica o repetida sense confirmació microbiològica pot afavorir l’aparició de resistències bacterianes —un problema creixent de salut pública— i alterar la flora protectora del tracte urinari, augmentant el risc de nous episodis.

"El tractament antibiòtic s’ha de dirigir al bacteri concret responsable de la infecció. En les ITU recurrents, el cultiu d’orina és clau per ajustar el tractament i reduir el risc de resistències, i no s’hauria de substituir únicament per una tira reactiva o per la presència de símptomes", subratlla el Dr. Salvador Esquena.

Prevenció de la cistitis: hàbits que ajuden a reduir les recurrències

Adoptar determinats hàbits de manera continuada pot reduir de forma significativa la freqüència dels episodis. Entre les recomanacions més habituals s’inclouen:

• Mantenir una hidratació adequada, que afavoreixi l’eliminació de bacteris a través de l’orina.

• No retardar la micció i procurar orinar de manera regular, aproximadament cada 2–3 hores, per evitar l’acumulació d’orina a la bufeta.

• Orinar després de les relacions sexuals quan hi ha relació temporal amb els episodis d’infecció.

• Evitar productes d’higiene íntima agressius o perfumats, que poden alterar els mecanismes de defensa locals.

• Limitar substàncies irritants per a la bufeta, com la cafeïna o l’alcohol, en dones sensibles.

• Afavorir una adequada flora vaginal, especialment en etapes hormonals com la postmenopausa.

• En determinats casos, valorar l’ús d’extracte de nabiu vermell americà, que pot dificultar l’adhesió de les bacteris a la paret del tracte urinari.

"Aquestes mesures no substitueixen el tractament antibiòtic quan hi ha una infecció confirmada, però sí que són clau per reduir les recurrències quan s’integren en l’estil de vida", conclou el director d’UROCAT i cap del Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i l’Hospital Quirónsalud del Vallès.