La llum i l’estat d’ànim: com el final de l’hivern pot afectar l’energia i la concentració

Tot i que el mes de març marca el final de l’hivern, moltes persones continuen notant fatiga acumulada, menor claredat mental o un estat d’ànim més baix de l’habitual. Després de diversos mesos amb menys hores de llum natural i més temps en interiors, és freqüent que l’organisme encara s’estigui ajustant, especialment si s’han alterat rutines de son, activitat física o vida social.

L’exposició a la llum solar compleix una funció reguladora clau sobre els ritmes biològics que organitzen el son i l’energia, i també influeix en com ens sentim a nivell emocional. Quan aquesta exposició disminueix durant setmanes, poden aparèixer canvis transitoris: dormir pitjor, tenir menys vitalitat o sentir que costa més concentrar-se.

«Al final de l’hivern veiem sovint un ‘baixón’ d’energia i de concentració que, sovint, és la suma de setmanes amb menys llum, rutines més sedentàries i un son de pitjor qualitat», explica el Dr. Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Per què la manca de llum influeix en l’estat d’ànim?

La llum natural actua com a principal sincronitzador dels ritmes circadians, el sistema intern que regula funcions com el son, la temperatura corporal o l’alliberament hormonal. Quan disminueix l’exposició solar, es pot alterar la regulació de la melatonina —implicada en el cicle del son— i de la serotonina, un neurotransmissor relacionat amb l’estabilitat emocional.

Aquest ajust biològic no es viu necessàriament com una tristesa intensa. En molts casos es tradueix en més somnolència, sensació de menor energia o una certa "boira mental" al final de l’hivern.

«Quan passem setmanes amb poca llum natural, el ‘ritme’ del cos es pot descompassar: costa més activar-se al matí, l’energia cau abans i a la ment li costa més concentrar-se. No és estrany notar-ho com cansament o manca de focus, i sol millorar a mesura que recuperem llum diària i rutines regulars», explica el Dr. Antonio Arumí.

Canvis adaptatius davant del trastorn afectiu estacional

En la majoria de les persones, aquests canvis són lleus i milloren progressivament a mesura que augmenten les hores de llum i es recuperen rutines més actives. No obstant això, existeix una entitat clínica reconeguda, el trastorn afectiu estacional, que es caracteritza per episodis depressius que apareixen de manera recurrent en determinades èpoques de l’any, típicament en els mesos amb menys llum.

La diferència rau en la intensitat, la durada i l’impacte en el dia a dia. Si el malestar es manté durant setmanes i afecta de manera clara el rendiment laboral o acadèmic, l’autocura o les relacions personals, convé sol·licitar una valoració.

«En aquests casos, parlem d’un patró que es repeteix i limita. Estat d’ànim deprimit la major part del dia, pèrdua d’interès, canvis rellevants en el son i la gana i una interferència clara en la vida quotidiana. Quan aquest impacte és sostingut, mereix una avaluació professional per orientar l’abordatge», apunta el Dr. Arumí.

Senyals habituals en els mesos de menor lluminositat

En aquest context, algunes manifestacions freqüents poden incloure:

• Major sensació de fatiga o son poc reparador.

• Dificultat per concentrar-se o mantenir l’atenció.

• Irritabilitat lleu o menor tolerància a l’estrès.

• Disminució de la motivació o de l’interès per activitats habituals.

«El rellevant no és un símptoma aïllat, sinó com es manté en el temps i afecta la vida diària. Si notes que el teu rendiment o les teves relacions es veuen alterades, és moment de buscar ajuda professional», assenyala l’especialista.

Què pot afavorir l’adaptació?

L’exposició diària a la llum natural, fins i tot en dies ennuvolats, mantenir horaris regulars de son i sostenir nivells moderats d’activitat física poden facilitar el reajust progressiu de l’organisme. També ajuda preservar el contacte social i estructurar la jornada amb objectius realistes.

«La majoria d’aquestes variacions són adaptatives i responen a mecanismes neurobiològics naturals. Tanmateix, un malestar prolongat s’ha d’abordar: forma part de la cura responsable de la salut mental», conclou el Dr. Antonio Arumí.