2 / de desembre / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya
enfermedades-pulmonares-cronicasenfermedades-pulmonares-cronicas

Conviure amb una malaltia respiratòria crònica —com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la fibrosi pulmonar o l’asma— afecta la manera com les persones es relacionen amb el seu cos, gestionen la seva energia i sostenen el seu ritme quotidià. Influeix en el seu estat d’ànim, en la confiança per afrontar el dia a dia i en la percepció que tenen del seu benestar.

D’aquestes patologies, la més freqüent és la MPOC, que afecta 3 milions d’homes i dones a Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMGF). Comprendre el seu impacte en la vida dels pacients exigeix anar més enllà dels símptomes físics.

"Quan una malaltia pulmonar altera la manera com ens movem, descansem o afrontem el dia a dia, també transforma com ens sentim. Per això, l’acompanyament psicològic és clau en aquests pacients", explica el Dr. Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.


Escoltar el nostre cos per intervenir de manera precoç

La prevenció i la detecció primerenca continuen sent les eines més eficaces per reduir l’impacte de les malalties respiratòries cròniques. Tanmateix, prop del 75% dels casos de MPOC a Espanya no estan diagnosticats, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

Aquesta xifra reflecteix la importància de continuar conscienciant i visibilitzant aquest tipus de patologies per acudir al metge davant dels primers senyals d’alerta. Els primers símptomes poden passar desapercebuts o atribuir-se a diversos factors, però n’hi ha alguns que han de fer pensar en la necessitat d’una valoració mèdica:

  • Dificultat per respirar (disnea), especialment en caminar, pujar escales o fer activitats habituals.

  • Tos crònica, amb o sense mucositat.

  • Xiulets, consegut com a "sibilància" al respirar.

  • Fatiga mantinguda o pèrdua progressiva d’energia.

  • Infeccions respiratòries recurrents.

Les revisions periòdiques i les proves de funció pulmonar permeten actuar abans que els símptomes limitin la vida diària. A vegades, el primer pas és tan simple com escoltar el cos sense normalitzar el cansament.


L’impacte emocional: un factor a tenir en compte

Les malalties respiratòries cròniques alteren rutines tan bàsiques com caminar, parlar o dormir. I és que les persones que conviuen amb MPOC presenten un risc més alt de patir ansietat i depressió. La dificultat per respirar, la fatiga i la pèrdua progressiva d’autonomia influeixen directament en com se senten, com es relacionen amb el seu entorn i com gestionen la seva rutina diària.

Tres de cada deu pacients amb MPOC a Espanya presenten símptomes d’ansietat en aplicar l’escala HADS (Hospital Anxiety and Depression Scale), que puntua els nivells d’ansietat i depressió. Així mateix, entre el 20% i el 40% de les persones amb MPOC presenten símptomes depressius, amb major prevalença en fases avançades de la malaltia i en pacients amb limitació funcional més marcada.

Aquest impacte emocional influeix en l’adherència al tractament, l’activitat física, el descans i, en última instància, en l’evolució de la malaltia. Entre les manifestacions emocionals més freqüents hi ha:

  • Por anticipatòria davant la manca d’aire o activitats que abans feien sense dificultat.

  • Frustració per la pèrdua progressiva d’autonomia o capacitat funcional.

  • Aïllament social, evitant esforços o activitats fora de casa.

  • Culpabilitat o resignació, en sentir que la malaltia condiciona la rutina diària.

  • Fatiga emocional, disminució de l’ànim i deteriorament progressiu de la qualitat de vida.

"Aquest cercle —on la dificultat respiratòria genera malestar emocional i el malestar incrementa la percepció de manca d’aire— requereix un abordatge conjunt des de l’inici", afirma l’especialista. "Abordar el que la malaltia significa en la vida del pacient millora la seva estabilitat, la seva motivació i la seva capacitat per seguir el tractament", explica el Dr. Arumí.


Cura integral per millorar la qualitat de vida

Viure amb una malaltia pulmonar crònica requereix una adaptació contínua. Els tractaments, les revisions i els ajustos en la rutina diària poden generar desgast emocional, tant en els pacients com en les persones que els acompanyen. Per això, disposar d’un equip que integri el seguiment respiratori amb suport psicològic és essencial per sostenir el benestar a llarg termini.

Els programes d’educació respiratòria, els grups de suport i la psicoteràpia ajuden a gestionar l’ansietat, millorar el control de l’estrès i reforçar la capacitat del pacient per afrontar el dia a dia. Una millor funció respiratòria també afavoreix una major estabilitat emocional: pensar amb claredat, descansar millor i recuperar la sensació de control.

"Quan cuidem la salut emocional i la respiratòria de manera conjunta, els pacients recuperen estabilitat, seguretat i la capacitat de sostenir el seu benestar en el dia a dia", conclou el cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.