Pantalles, Nadal i els més petits: com equilibrar diversió i un ús adequat?

El Nadal porta més temps lliure per als nens i nenes, reunions familiars prolongades i, sovint, nous dispositius electrònics sota l’arbre. Aquest context festiu pot disparar l’ús de pantalles entre els més petits durant les vacances nadalenques. Sense escola i amb més temps lliure, és fàcil que passin massa hores davant del mòbil, la tauleta o la televisió.

De fet, una de les grans preocupacions de molts pares i mares és quant i com limitar el temps que passen els seus fills i filles davant de les pantalles. I és que nombrosos estudis i investigacions han corroborat l’impacte que un ús excessiu d’aquestes noves tecnologies té en la seva salut física i mental.

"És comprensible que en aquestes dates l’ús de dispositius augmenti, però convé ser conscients dels riscos que comporta l’excés de pantalles per als més petits", adverteix la Dra. Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Riscos de l’ús excessiu de pantalles en la infància

Abusar de les pantalles en edats primerenques pot afectar diverses àrees del desenvolupament. Entre les principals conseqüències que assenyalen els experts destaquen:

• Desenvolupament cognitiu i atenció: l’ús excessiu de pantalles implica menys conversa i interacció amb els adults, cosa que pot frenar l’adquisició de vocabulari i habilitats comunicatives. A més, la velocitat i intensitat dels estímuls digitals poden dificultar després la concentració en activitats més lentes, com llegir un conte o jugar amb peces de construcció.

• Habilitats socials i vincle familiar: hores i hores immersos en una pantalla signifiquen menys temps de joc amb altres nens o d’interacció cara a cara amb la família. Aquesta interacció real —jugar, parlar, compartir— és la que ensenya habilitats socials com l’empatia, la comunicació i la gestió de petites frustracions quotidianes.

• Son i descans: l’ús de dispositius electrònics abans de dormir s’associa amb pitjors hàbits de descans. La llum blava que emeten les pantalles retarda la producció de melatonina, l’hormona que ens ajuda a dormir. A més, el descans és de menor qualitat: més despertars nocturns, menys fase REM i més somnolència l’endemà.

• Salut visual: mirar una pantalla a curta distància durant molt temps afavoreix la fatiga visual: ulls secs, picor, visió borrosa intermitent o mal de cap. Diversos estudis ho vinculen amb un increment de la miopia en infants cada vegada més petits.

• Regulació emocional: utilitzar el mòbil o la tauleta com a "apagafocs" constant —per calmar una rebequeria, l’avorriment o la frustració— pot impedir que aprengui a autoregular-se sense aquest recurs. Si sempre es tranquil·litza amb una pantalla, és més probable que la necessiti cada vegada que se senti nerviós o incòmode i que toleri pitjor el "no" o l’espera.

"No es tracta de demonitzar la tecnologia", explica l’especialista en pediatria, "sinó d’entendre que en edats primerenques un ús excessiu pot restar temps a experiències essencials per al seu desenvolupament, com el joc, l’exploració i la conversa amb els adults".

Consells per a un ús saludable segons l’edat

Després de repassar els riscos, sorgeix la gran pregunta: com aconseguir un equilibri? La idea no és educar els nens i nenes en bombolles analògiques, sinó ajustar-ne l’ús a cada etapa:

• Nadons (0 a 2 anys): l’OMS recomana evitar les pantalles abans dels 2 anys. Una pauta que l’Associació Espanyola de Pediatria recolza i amplia fins als 6 anys. El seu ús ha de ser excepcional i vinculat a la interacció social, per exemple, una videotrucada breu perquè el nadó vegi i escolti un familiar.

• Preescolars (3 a 5 anys): de nou, la recomanació general és no utilitzar pantalles. Si s’introdueixen, convé fer-ho de manera molt limitada: no superar una hora al dia —repartida en trams curts— i sempre amb supervisió adulta. Per exemple, mirar junts un episodi de dibuixos i després comentar-lo o jugar a alguna cosa relacionada perquè la pantalla sigui només una activitat més, no la protagonista del dia.

• Infants d’edat escolar (6 a 11 anys): a partir d’aquesta edat molts ja les utilitzen per a tasques escolars i oci, de manera que és important pactar temps —entre 1 i 2 hores— i prioritzar que primer es compleixin les obligacions escolars i altres activitats (joc actiu, lectura, esport). També ajuda que els dispositius s’utilitzin en espais compartits i no a l’habitació, per facilitar la supervisió i evitar pantalles a última hora del dia.

• Adolescents (a partir de 12 anys): en aquesta etapa el repte ja no és només el temps de pantalla, sinó el tipus d’ús. És clau acordar en família normes clares sobre el mòbil, les xarxes socials i els videojocs, fomentant l’autonomia supervisada.

"És útil que a casa existeixin moments i espais sense pantalles: a la taula a l’hora de sopar, el dormitori a la nit o certs moments del dia en què tots —també els adults— deixem el mòbil de banda. Si la pantalla es converteix en un recurs puntual i no en la resposta automàtica a l’avorriment, és més fàcil que aprenguin a entretenir-se i autoregular-se", assenyala la Dra. Pérez Pardo.

Un equilibri possible i necessari

En última instància, l’ús de pantalles durant les festes nadalenques —i en general— no ha de ser un motiu de conflicte si s’aborda amb equilibri i sentit comú. La tecnologia ben utilitzada pot aportar entreteniment, aprenentatge i fins i tot apropar la família —per exemple, mirant junts una pel·lícula de Nadal o fent una videotrucada amb familiars llunyans.

"L’objectiu no és eliminar les pantalles, sinó evitar-ne l’ús excessiu o inadequat", apunta la Dra. Pérez Pardo. "Es pot gaudir de la màgia del Nadal sense que les pantalles en siguin les protagonistes: els nens recordaran més un joc en família, una recepta de galetes nadalenques feta amb la mare o el pare, que qualsevol estona sols amb la tauleta."

Per aconseguir-ho, l’exemple dels adults també és important: si els nens veuen que els seus referents són capaços de desconnectar del mòbil, serà més fàcil que ells també ho facin. En aquestes festes, amb una mica de planificació i molta empatia, és possible trobar moments de desconnexió digital que es converteixin en autèntics records compartits.