Quan el cansament o el dolor persisteixen: com entendre dues malalties complexes i invisibles
El dolor generalitzat i el cansament persistent són símptomes que moltes persones experimenten en algun moment, però quan es mantenen en el temps i no milloren amb el descans poden estar relacionats amb malalties com la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica. Totes dues comparteixen un tret important: no sempre es veuen des de fora, però poden tenir un impacte molt clar en la vida quotidiana.
La fibromiàlgia afecta més de 900.000 persones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Reumatologia. En el cas de la síndrome de fatiga crònica, es calcula que al nostre país la pateixen entre 120.000 i 200.000 persones. Es tracta d’una malaltia complexa, de causa neuroinflamatòria, que provoca un cansament físic extrem i que afecta majoritàriament dones.
"Es tracta de malalties complexes, sense una causa única identificada i amb símptomes que no sempre són visibles, però que impacten de manera important en el dia a dia de qui les pateix", explica la Dra. Núria Martí, cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Dues malalties diferents que poden compartir símptomes
La fibromiàlgia es caracteritza sobretot per un dolor musculoesquelètic generalitzat, que es pot descriure com una pressió intensa, una cremor o una sensació persistent de malestar en diferents parts del cos. Sovint s’acompanya de fatiga, son no reparador, rigidesa i dificultats cognitives.
La síndrome de fatiga crònica, per la seva banda, es manifesta principalment com un cansament extrem que no millora amb el descans i que limita la capacitat per dur a terme activitats quotidianes. Aquest esgotament pot anar acompanyat de dolor muscular, cefalees o problemes de concentració.
La fibromiàlgia es caracteritza sobretot per un dolor musculoesquelètic generalitzat, que es pot descriure com una pressió intensa, una cremor o una sensació persistent de malestar en diferents parts del cos. Sovint s’acompanya de fatiga, son no reparador, rigidesa i dificultats cognitives.
"El que veiem a la consulta és que no sempre es presenten de forma nítida. Hi ha pacients en què predomina el dolor, d’altres en què el símptoma més incapacitant és la fatiga i d’altres en què ambdues dimensions conviuen i es condicionen mútuament", assenyala l’especialista.
Molt més que dolor o esgotament
Aquestes malalties no afecten només a nivell físic. Entre els símptomes que amb més freqüència refereixen els pacients hi ha el dolor muscular generalitzat, l’esgotament continu, els trastorns del son, la dificultat per concentrar-se, els fallades de memòria, la rigidesa o una sensació d’hipersensibilitat que pot fer més difícil mantenir un ritme de vida normal.
Aquesta combinació de símptomes pot repercutir en la feina, en la vida social, en la rutina familiar i en la percepció d’autonomia. No es tracta només de conviure amb molèsties, sinó de fer-ho amb malalties que sovint condicionen l’energia disponible, el descans i la capacitat d’adaptació del pacient.
"Un dels principals reptes és que els símptomes són constants i afecten tant a nivell físic com mental, fet que pot interferir en la vida personal, social i laboral", apunta la Dra. Martí.
Un diagnòstic que exigeix escoltar bé el pacient
Ni la fibromiàlgia ni la síndrome de fatiga crònica compten amb una prova única que permeti confirmar-les per si sola. El diagnòstic es basa en l’avaluació clínica, en la història del pacient i en l’exclusió d’altres patologies que poden donar símptomes semblants.
En la pràctica, més que buscar un únic senyal concloent, l’important és interpretar bé el conjunt de símptomes, la seva evolució i la manera com estan afectant la vida diària. Per això, la consulta i l’escolta clínica tenen un paper especialment rellevant.
"En aquest tipus de malalties, escoltar el pacient és essencial. Moltes vegades el diagnòstic no depèn d’una prova concreta, sinó d’entendre bé el patró de símptomes i com estan interferint en la seva vida diària", explica l’especialista.
El repte de conviure amb una malaltia invisible
Tot i que no existeix una cura definitiva, sí que hi ha estratègies que ajuden a controlar els símptomes i a millorar la qualitat de vida. L’abordatge sol ser individualitzat i se centra en tres pilars:
-
Millorar la qualitat del son
-
Mantenir l’activitat física adaptada
-
Reduir el dolor
El tractament pot incloure medicació, sempre ajustada a cada cas, juntament amb canvis en l’estil de vida. Mantenir-se actiu dins de les possibilitats de cada persona és clau, ja que el repòs prolongat pot empitjorar la fatiga i el dolor. A més, el suport de l’entorn familiar i social té un paper important en la gestió d’aquestes patologies.
"Un enfocament integral, que combini tractament mèdic, hàbits saludables i suport emocional, és fonamental per ajudar els pacients a conviure millor amb la malaltia", conclou la Dra. Núria Martí, cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
