15 / d’octubre / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya / Pediatria i les seves Àrees Específiques
Cuando-comer-se-convierte-retoCuando-comer-se-convierte-reto


Durant la infància és habitual que els nens passin per etapes en què mengen menys o es tornin selectius amb certs aliments. Tanmateix, en alguns casos, aquesta situació va més enllà d’una simple "fase". Quan l’alimentació es converteix en una font d’angoixa, el nen deixa de guanyar pes o la seva varietat d’aliments és molt limitada, podríem estar davant d’un trastorn de l’ingesta restrictiva o evitativa, conegut com a ARFID (per les seves sigles en anglès) o TERIA (Trastorn de l’Evitació o Restricció de la Ingesta d’Aliments).


Què és l’ARFID o TERIA?

L’ARFID és un trastorn alimentari que no està relacionat amb la imatge corporal ni amb el desig d’aprimar-se. Es caracteritza per una restricció important en la quantitat o el tipus d’aliments que el nen accepta, cosa que pot provocar problemes nutricionals, pèrdua de pes o dificultats socials (com evitar menjar a l’escola o a festes).

Els motius del rebuig poden ser diversos:

  • Por d’ennuegar-se o de vomitar.

  • Rebuig a certes textures, olors o colors.

  • Manca d’interès pel menjar o sensació de sacietat precoç.


Senyal d’alerta per als pares

Algunes conductes poden fer sospitar la presència d’un ARFID o TERIA:

  • Menja només un nombre molt limitat d’aliments i rebutja la resta, fins i tot si se li presenten repetidament.

  • Mostra ansietat, plor o rebequeries davant d’aliments nous.

  • Menja molt a poc a poc o amb evident malestar.

  • Evita menjar en públic o amb altres persones.

  • Té dificultats per guanyar pes o s’estanca en el creixement.

  • En nens més grans, pot aparèixer aïllament social o preocupació excessiva per les menjades.


En què es diferencia de la "picky eating" o selectivitat alimentària habitual?

Molts nens passen per etapes de selectivitat alimentària, sobretot entre els 2 i 5 anys.

La diferència és que en l’ARFID, el rebuig és persistent, intens i amb conseqüències mèdiques o emocionals clares.

No es tracta d’una "mania passatgera", sinó d’una dificultat real que requereix suport especialitzat.


Diagnòstic i abordatge interdisciplinari

El diagnòstic es fa mitjançant la valoració del pediatre, que pot derivar a l’equip de salut mental infantil, nutrició o teràpia ocupacional.

L’abordatge sol incloure:

  • Avaluació mèdica i nutricional, per descartar altres causes i valorar l’estat del nen.

  • Intervenció psicològica o terapèutica, centrada a reduir l’ansietat davant del menjar i ampliar progressivament el repertori d’aliments.

  • Acompanyament familiar, per orientar els pares sobre com actuar durant els àpats sense forçar ni castigar.

El treball coordinat entre pediatre, nutricionista i psicòleg és fonamental per avançar de manera segura i sostinguda.


Què poden fer els pares

  • Evitar pressionar o forçar el nen a menjar.

  • Mantenir rutines estables de menjars, en un ambient tranquil.

  • Elogiar els petits avenços.

  • Oferir repetidament aliments nous sense obligar, respectant el ritme del nen.

  • Consultar amb el pediatre si el problema persisteix, especialment si hi ha pèrdua de pes o impacte emocional.


Un missatge de tranquil·litat

L’ARFID o TERIA pot generar molta preocupació a les famílies, però té tractament i bons resultats quan es detecta a temps.

Demanar ajuda no és exagerar, sinó actuar de manera preventiva i acompanyar el nen amb comprensió i suport professional.

La Dra. Irene Ruiz, pediatra de l’Hospital Universitari General de Catalunya, recorda que:

"Els problemes amb l’alimentació a la infància no sempre són capricis o etapes passatgeres. A vegades amaguen dificultats que, amb acompanyament i un abordatge multidisciplinari, es poden resoldre amb èxit. La detecció precoç i l’empatia familiar són claus per ajudar el nen a recuperar una relació sana amb el menjar."