Rosàcia: causes, control i novetats terapèutiques
Picor, coïssor, granets i un enrogiment que no desapareix. La rosàcia és molt més que un simple rubor facial: es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica de la pell que afecta sobretot la zona central del rostre -galtes, nas, front i barbeta- i que pot evolucionar si no es tracta correctament. A l’Hospital Universitari General de Catalunya, el nombre de consultes per aquesta patologia ha augmentat en els darrers anys, un fet que els especialistes relacionen amb una major visibilitat social del problema i amb factors ambientals.
"La rosàcia apareix per una combinació de predisposició genètica, alteracions immunològiques i factors externs com l’exposició al sol, l’estrès o determinats aliments", explica el Dr. Antonio Campoy, dermatòleg de l’hospital. "No és una malaltia contagiosa, però sí molt persistent, i pot afectar emocionalment les persones que la pateixen".
Com apareix la rosàcia i com controlar-la?
Tot i que les causes exactes no estan del tot clares, se sap que la rosàcia està relacionada amb una resposta exagerada del sistema immunitari de la pell, una dilatació anormal dels vasos sanguinis i la presència d’un àcar microscòpic anomenat Demodex folliculorum. A més, diversos factors poden actuar com a desencadenants: la radiació ultraviolada, l’alcohol, el cafè o els canvis bruscos de temperatura, l’exercici físic intens i l’ús de cosmètics irritants.
"Cada pacient té un patró diferent de brots; per això sempre recomanem portar un registre per identificar quines situacions o productes empitjoren els símptomes", afegeix el Dr. Campoy.
Un dels grans reptes de la rosàcia és que no té cura, però sí que existeixen estratègies eficaces per mantenir-la sota control. La cura diària de la pell és essencial: utilitzar productes suaus, sense alcohol ni fragàncies, protegir-se del sol amb fotoprotectors minerals i evitar els desencadenants coneguts.
Des del punt de vista mèdic, els tractaments varien segons el tipus i la intensitat de la rosàcia. En els casos lleus, es recepten cremes amb principis actius com el metronidazol, l’àcid azelaic o la ivermectina. Quan hi ha pústules inflamatòries, el tractament pot incloure antibiòtics orals com la doxiciclina a dosis baixes. "Cada vegada disposem de més opcions terapèutiques, com la llum polsada intensa o el làser vascular, que ajuden a millorar l’enrogiment persistent i les telangièctasis (venetes visibles)", explica l’especialista. "I recentment s’han aprovat noves formulacions que amplien el ventall per tractar els casos moderats i greus amb menys efectes secundaris".
Importància del diagnòstic precoç
No cal esperar. Segons assenyala el Dr. Campoy, el problema en moltes ocasions és que els pacients triguen a consultar el dermatòleg perquè confonen la rosàcia amb l’acne, la dermatitis o fins i tot amb una simple irritació. "Com més aviat s’hi actuï, millor serà el pronòstic. No cal esperar que apareguin brots severs per buscar ajuda professional".
La rosàcia és una condició que pot afectar la qualitat de vida, però amb un diagnòstic adequat, seguiment mèdic i alguns canvis d’hàbits, és possible controlar-la de manera eficaç i mantenir la pell estable durant llargs períodes.
"El nostre objectiu és que el pacient recuperi el control sobre la seva pell i també sobre el seu benestar emocional. No es tracta només del que es veu al mirall, sinó de com se sent cada persona amb la seva imatge", conclou el Dr. Campoy.
