"Una de les claus de l'èxit del tractament del dolor rau en el fet de tractar-lo des del seu inici, sense deixar que augmenti. D'aquesta manera s'obtenen millors i més ràpids resultats" afirma la Dra. Ziortza Landaluze responsable de la Unitat del Dolor del Servei d'Anestesiologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, que continua dient "oblideu allò que és bo aguantar tant com sigui possible. El dolor ha de ser tractat amb medicaments eficaços i amb un horari programat, sense esperar que es faci intens".

Després d'una intervenció quirúrgica, en ingressar a la planta d'hospitalització, la infermera responsable de la cura del pacient us informa sobre la manera com s'avalua la intensitat del dolor. És una regla on es marca de manera subjectiva (personal) la quantitat de dolor que sent. La mesura no serveix per a una altra persona, és indicativa del dolor i contribueix a posar-hi el tractament adequat. Aquesta valoració es fa regularment els dies immediatament posteriors a la intervenció quirúrgica.

Si un tractament contra el dolor no és eficaç, o no se n'obté el benefici esperat, hi ha altres alternatives. Cada pacient necessita el seu tractament.

En línies generals hi ha cinc mètodes diferents per a l'administració d'analgèsics (calmants) en el període postoperatori:

Administració oral: Tan aviat com pugui començar a empassar líquids i/o aliments, els calmants són administrats per boca.

Injecció intravenosa o intramuscular (administració del fàrmac a la vena o en punxada al múscul): Són mètodes senzills i efectius per tractar el dolor. Sempre que sigui possible s'utilitzarà la via intravenosa per evitar punxades innecessàries.

Catèter epidural: És un mètode que s'acostuma a fer servir en intervencions molt doloroses. Consisteix a administrar els calmants per mitjà d'un tub fi que l'anestesiòleg col·loca en una zona de la columna vertebral abans de la intervenció.

Bloqueig de nervis perifèrics: Consisteix a administrar un anestèsic local en el trajecte d'un nervi o plexe nerviós perifèric per eliminar temporalment la sensibilitat dolorosa mitjançant una punxada. Es pot fer usant un ecògraf.

Analgèsia controlada pel pacient (PCA): Consisteix a administrar calmants per mitjà d'una bomba d'infusió a través de via venosa o peridural. La bomba és programada i preparada pel personal assistencial i el pacient només ha de prémer un botó. Té el gran avantatge que permet que sigui el mateix pacient qui s'autoadministri el calmant quan ho necessiti.