2 / de febrer / 2023 / Hospital Universitari General de Catalunya / Cardiologia

Els esportistes solen considerar-se subjectes sans, i per tant els seus símptomes poden ser infravalorats. Encara que a la nostra societat estigui augmentant la participació en carreres cada cop més exigents, molts esportistes no segueixen un adequat control de la seva salut cardiovascular, sotmetent-se a esforços físics extrems sense haver comprovat abans si el seu cor està preparat per suportar-los. El problema és que la població no és conscient que hi ha cardiopaties de curs asimptomàtic que en ser sotmeses a un esforç físic extenuant poden desencadenar complicacions fatals.

L'exercici físic realitzat amb mesura no perjudica la salut, però pot posar de manifest malalties cardíaques ja existents que fins aleshores s'havien mantingut asimptomàtiques. L'expressió més dramàtica és la mort sobtada produïda durant la pràctica esportiva o l'exercici físic intens, podent passar a totes les franges d'edat, i afectant tant esportistes de nivell competitiu com recreacional.

Hem comprovat que els reconeixements preventius són eficaços en la prevenció de la mort sobtada d'origen cardíac. Aquests reconeixements han d'estar enfocats a la detecció de les malalties cardíaques que més sovint generen aquest problema.

La gran majoria de malalties cardíaques silents que poden generar complicacions durant l’activitat esportiva poden ser diagnosticades mitjançant una revisió cardiològica preventiva relativament senzilla i no invasiva.

En comparació amb individus de la mateixa edat, els esportistes semblen tenir més risc de mort sobtada cardíaca. S'estima que entre els esportistes menors de 35 anys la incidència anual de mort sobtada cardíaca és de 0,7 a 3,0 per cada 100.000 atletes. Els esportistes de més edat presenten més incidència de mort sobtada cardíaca, i en aquest subgrup els principals factors de risc són l'edat i la intensitat de l'exercici realitzat.

Als esportistes joves les principals causes de mort sobtada cardíaca són els trastorns aritmogènics hereditaris (miocardiopaties i canalopaties), i la malaltia coronària (congènita i adquirida). Les dades del Registre de mort sobtada a Atletes Nord-americans mostren que les cardiopaties causals més freqüents trobades en esportistes menors de 40 anys són la miocardiopatia hipertròfica (36%), les anomalies congènites de les artèries coronàries (17%), la miocarditis (6% ), la displàsia aritmogènica del ventricle dret (4%) i les canalopaties (3,6%). En canvi, en els esportistes de més edat la malaltia coronària ateroscleròtica passa a ser responsable de més de la meitat dels casos.

El reconeixement mèdic per a esportistes està dissenyat i dirigit per un metge especialista en Cardiologia, i comprèn la realització dels procediments següents:

  • Visita inicial: Realitzada per un cardiòleg on s'obté la història clínica del pacient, i es fa un examen físic cardiovascular
  • Electrocardiograma basal de 12 derivacions
  • Ecocardiograma-Doppler per descartar la presència d'alguna cardiopatia estructural de risc
  • Prova d'esforç màxim en cinta rodant per descartar la presència de patologia isquèmica cardíaca i conèixer la condició física de l'individu
  • Visita final comunicant els resultats del reconeixement, aportant consell mèdic sobre la pràctica esportiva i sobre la conducta a seguir en funció de les troballes observades. Si fos necessari, en aquesta visita final es podria recomanar realitzar algun examen addicional en funció de les troballes observades (espirometria, anàlisi de laboratori, TC coronari, ressonància magnètica cardíaca...).