Com afecta el canvi d’hora al son dels més petits
El canvi d’hora, especialment a la primavera, introdueix una modificació puntual en els horaris que pot passar desapercebuda per a molts adults, però que en la infància sol tenir un impacte més visible. Anar a dormir més tard, despertar-se amb dificultat o mostrar més irritabilitat durant el dia són algunes de les reaccions més habituals en els dies posteriors, en una etapa en què el descans continua sent clau per al seu desenvolupament i benestar.
Això es deu al fet que els infants depenen en gran mesura d’hàbits previsibles per organitzar el seu descans i la seva activitat diària. Quan aquests horaris es modifiquen de manera brusca, el cos necessita un marge per reajustar-se, cosa que es pot traduir en canvis temporals en el son, l’estat d’ànim o el nivell d’energia.
«A la infància, els canvis en les rutines es noten més perquè el sistema que regula el son encara està madurant. Per això, un ajust horari que per a un adult pot ser menor en un nen o nena pot reflectir-se amb més claredat en el descans i en l’estat d’ànim», explica la Dra. Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria i les seves Àrees Específiques a l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Un rellotge biològic més sensible als canvis
L’organisme funciona seguint uns ritmes interns —els ritmes circadians— que regulen processos com el son, la gana o el nivell d’energia. En els infants, aquest sistema respon de manera especialment directa a senyals externs com la llum natural o els horaris diaris, que actuen com a referència per estructurar el dia.
Amb el canvi d’hora, aquestes referències s’alteren i el cos no es sincronitza de manera immediata. Això pot fer que l’infant no tingui son a l’hora habitual, que es desperti abans o que li costi més activar-se al matí els primers dies.
«No tots els infants ho viuen igual, però sol influir molt com estaven organitzades les seves rutines abans del canvi. Com més regulars són els horaris de son, menjars i activitat, més fàcil sol ser recuperar el ritme habitual», assenyala l’especialista.
Quins canvis poden aparèixer els primers dies
Durant aquest període d’ajust és freqüent observar dificultat per conciliar el son, despertars nocturns, un son més superficial, cansament durant el dia, irritabilitat o menor capacitat d’atenció. En els més petits, a més, aquests canvis es poden traduir en més demanda d’acompanyament, més plor o pitjor tolerància a la frustració.
El més important és entendre que, en la majoria dels casos, es tracta d’una adaptació transitòria. Més que fixar-se en un símptoma aïllat, convé observar l’evolució general del descans i del comportament al llarg dels dies posteriors.
«En els primers dies, el més útil és acompanyar el procés amb calma i observar com evoluciona. L’habitual és que, si l’infant manté una rutina estable, recuperi el seu ritme de manera progressiva», afegeix la Dra. Pérez Pardo.
Com acompanyar-los en aquest procés d’adaptació
No sol ser necessari introduir grans canvis, però sí acompanyar aquests dies amb una estructura clara i hàbits consistents.
Pot ajudar avançar o retardar lleugerament l’hora d’anar a dormir els dies previs o posteriors, afavorir l’exposició a la llum natural al matí, mantenir horaris regulars dels àpats i cuidar un entorn tranquil abans de dormir. També és útil evitar activitats molt estimulants en la franja prèvia al son.
«El cos s’adapta millor quan troba referències clares al llarg del dia. La llum natural, els horaris regulars i un entorn adequat per dormir ajuden que aquest reajustament sigui més senzill», indica l’especialista en pediatria.
Si el descans no es normalitza amb el pas dels dies
En la majoria dels casos, el descans torna a la normalitat en pocs dies. No obstant això, si les dificultats per dormir es prolonguen, si el cansament és persistent o si el desajust comença a afectar de manera clara l’estat d’ànim, el rendiment escolar o la vida diària, pot ser útil consultar amb un professional.
«Quan el son no es normalitza o el canvi de comportament es manté més enllà dels primers dies, convé fer una valoració individualitzada. De vegades no es tracta només del canvi d’hora, sinó d’un problema de base que mereix atenció», conclou la cap del Servei de Pediatria i les seves Àrees Específiques a l’Hospital Universitari General de Catalunya.
