Dieta baixa en FODMAP: una eina terapèutica per al control de problemes digestius
La relació entre allò que mengem i com ens sentim es fa especialment evident quan parlem de salut digestiva. Per a moltes persones amb problemes digestius, el dia a dia pot estar marcat per dolor abdominal, gasos, inflor o alteracions del trànsit. I, tot i així, no sempre és fàcil identificar quins aliments desencadenen les molèsties i en quina quantitat.
En aquest context, la dieta baixa en FODMAP pot ser una eina útil per reduir aquests símptomes en determinats pacients. El seu ús està més consolidat en aquells casos amb diagnòstic de síndrome de l’intestí irritable (SII) amb predomini de diarrea o mixt, i en la pràctica clínica també pot considerar-se com una estratègia de suport en altres quadres on la fermentació i la distensió abdominal tenen un paper rellevant. A més, pot utilitzar-se per a l’abordatge de la malaltia inflamatòria intestinal, quan està controlada, per gestionar símptomes funcionals associats, sempre amb criteri clínic i evitant restriccions innecessàries.
"L’important és entendre que no és una dieta per sempre ni per a tothom. S’utilitza de forma pautada per identificar quins grups d’aliments provoquen símptomes i en quina quantitat, i així construir una pauta personalitzada que millori la qualitat de vida", explica el Dr. Wálter Huaman, cap de Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya i responsable del primer estudi clínic realitzat a Espanya sobre l’eficàcia de la dieta baixa en FODMAP.
*Publicat a la Revista de Gastroenterología y Hepatología en el 2015
Què significa FODMAP
FODMAP és l’acrònim d’oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables. Són carbohidrats de cadena curta que, en algunes persones, s’absorbeixen de manera incompleta a l’intestí. En arribar al còlon, poden fermentar i augmentar la producció de gas i la distensió, cosa que es tradueix en inflor, dolor o canvis en el trànsit.
De manera pràctica, els principals grups que engloba són:
| Grup FODMAP | Què inclou | Exemples d’aliments a testar | Observacions |
|---|---|---|---|
| Fructosa | Sucre d’algunes fruites i edulcorants | Mel, mango; també solen donar símptomes (segons persona/quantitat) poma, pera, síndria i edulcorants amb fructosa (p. ex., xarop d’atzavara) | L’efecte depèn molt de la quantitat i de si es combina amb altres sucres |
| Lactosa | Sucre de la llet | Llet i iogurt convencionals; també gelats, natilles/postres lactis, formatges frescos | Alternatives habituals: sense lactosa / formatges curats (millor tolerats) |
| GOS | Carbohidrats de llegums | Llenties, cigrons; també altres llegums (mongetes, soja) | En algunes persones, millor tolerància si són de conserva i ben esbandides |
| Sorbitol | Poliol (present en algunes fruites i com a additiu) | Alvocat, móres; també poliols en xiclets/caramels sense sucre | Molt dependent de la dosi; revisar etiquetes si hi ha sorbitol/xilitol |
| Manitol | Poliol | Xampinyons, coliflor; també algunes verdures/fruites | Pot sumar símptomes si coincideix amb altres poliols el mateix dia |
| Fructosa + Sorbitol | Combinació que sol donar més símptomes | Poma, pera (i, en general, algunes fruites amb ambdós components) | Sol ser un "doble" desencadenant en persones sensibles |
| FOS (blat/sègol) | Fructans de cereals | Pa integral de blat, pasta integral, productes amb blat/sègol en quantitats altes | No és "gluten": és el fructà; el llindar varia per persona |
| FOS (ceba/all) | Fructans de vegetals | Ceba, all, porro (part blanca), carxofa, espàrrec | Desencadenants freqüents; se solen reintroduir amb precaució |
Com s'aplica
La dieta baixa en FODMAP ha d’estar pautada i supervisada per l’especialista en digestiu juntament amb un dietista-nutricionista, especialment per evitar carències i perquè la reintroducció sigui ordenada. Un recurs pràctic que ajuda molt és portar un diari de símptomes, anotant menjars, deposicions, inflor, dolor i si s’ha pres medicació (per exemple, per diarrea, restrenyiment o espasme).
En general, s’estructura en tres fases:
1. Fase d’eliminació (2–6 setmanes): restricció estricta d’aliments alts en FODMAP durant un període limitat, amb l’objectiu de comprovar si hi ha una millora significativa.
2. Fase de reintroducció gradual: reintroducció de grups de FODMAP d’un en un, de forma progressiva, observant si reapareixen símptomes i en quin llindar.
3. Fase de personalització: disseny d’una pauta individual que identifiqui quins aliments i en quines quantitats són tolerables, buscant sempre la màxima varietat possible amb mínims símptomes.
"Ben pautada, una dieta baixa en FODMAP ens permet reduir símptomes en una primera fase i, sobretot, identificar amb precisió quins grups d’aliments i en quines quantitats desencadenen molèsties en cada pacient", explica el Dr. Wálter Huaman, cap de Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Recomanacions pràctiques que ajuden a millorar la tolerància
A més d’escollir bé els aliments, en símptomes digestius funcionals sol marcar diferències com es cuina, com es reparteix la ingesta i com s’organitza la rutina. Petits ajustos sostinguts poden reduir distensió i molèsties, especialment en fases de major sensibilitat.
-
Cuina senzilla i poc greix: prioritza planxa, vapor, forn o bullits. Si notes que et cauen pitjor, limita fregits, arrebossats i preparacions molt greixoses.
-
Racions més petites i regulars: repartir la ingesta ajuda a evitar pics de distensió. Menjar a poc a poc i amb horaris estables també afavoreix la tolerància.
-
Compte amb irritants individuals: el picant, algunes espècies intenses o l’alcohol poden empitjorar símptomes en persones sensibles. Ajusta segons la teva tolerància i evita "forçar" en fases actives.
-
Diari de símptomes: anotar què menges, quantitat i símptomes ajuda a identificar patrons reals i evita restriccions innecessàries.
"En aquests pacients, no només importa quins aliments s’escullen, sinó el conjunt: mida de les racions, tipus de cocció i regularitat. Quan ordenem aquests factors i ho fem amb un pla estructurat, els símptomes solen ser més previsibles i controlables", explica el cap de Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya. I subratlla que "la dieta baixa en FODMAP no és una ‘moda’, és una intervenció dietètica clínica per a casos seleccionats. Ha de ser sempre pautada i supervisada amb l’objectiu final de tornar a una alimentació el més àmplia possible".
