El meu fill veu els colors de manera diferent? Senyals per detectar el daltonisme infantil

El daltonisme és una alteració visual que afecta la percepció dels colors, especialment els tons vermell, verd i blau. Encara que sovint es detecta en els primers anys de vida, molts casos passen desapercebuts fins que l’infant comença a interactuar amb entorns on els colors són clau, com l’escola. Saber identificar les senyals a temps és fonamental per acompanyar el menor en el seu desenvolupament i evitar frustracions en el seu aprenentatge.

Segons explica la Dra. Ana Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya, "el daltonisme és una afecció visual, majoritàriament d’origen genètic, que es transmet a través del cromosoma X i per això afecta amb molta més freqüència els nens que les nenes. A Espanya, es calcula que 1 de cada 12 homes presenta alguna forma de daltonisme, davant d’1 de cada 200 dones".

Com saber si el meu fill és daltònic?

Un dels principals reptes del daltonisme és sospitar-ne, ja que els nens no solen queixar-se ni expressar de manera clara que no veuen bé els colors, simplement assumeixen que els perceben com tothom. Per això, és important estar atents a senyals indirectes que poden indicar una alteració en la visió cromàtica:

• Confusió dels colors bàsics: si el teu fill confon el vermell amb el verd, o el blau amb el groc, podria ser un indici de daltonisme.

• Tria colors inusuals en dibuixar o pintar: per exemple, pintar el cel de color verd o l’herba de color marró.

• Dificultats en activitats que impliquen reconèixer colors, com jocs de classificació, semàfors de joguina o aprendre els colors a l’escola.

• Frustració o pèrdua d’interès en tasques visuals: quan les activitats depenen de distingir colors, un infant amb daltonisme es pot sentir maldestre o desmotivat sense entendre’n el motiu.

La Dra. Pérez Pardo destaca que "els primers indicis solen aparèixer a l’etapa preescolar, quan els nens comencen a aprendre els colors i a interactuar amb materials visuals més complexos. Si els pares o els docents detecten patrons repetits de confusió cromàtica, el més adequat és consultar amb un oftalmòleg o amb el pediatre de referència".

Com es diagnostica el daltonisme?

El diagnòstic del daltonisme és senzill i no invasiu. Es fa a través de proves visuals, com la prova d’Ishihara, que consisteix en una sèrie de làmines amb números o formes compostes per punts de colors. Si l’infant no pot identificar correctament les figures, pot tractar-se d’una alteració en la percepció cromàtica.

"A la revisió pediàtrica dels 5 o 6 anys solem incloure una prova orientativa de visió de colors si hi ha sospita o antecedents familiars", afegeix la Dra. Pérez Pardo. "En cas necessari, derivem l’infant a l’oftalmòleg per fer proves més detallades i confirmar el diagnòstic, així com el tipus de daltonisme i la seva gravetat".

Actualment no existeix una cura per al daltonisme, però sí eines per millorar la qualitat de vida dels nens que el pateixen. Entre aquestes destaquen aplicacions mòbils, filtres o ulleres especials que ajuden a distingir els colors amb més precisió. També és important adaptar l’entorn educatiu i explicar a l’infant la seva condició amb naturalitat.

"El coneixement és clau. Un nen que entén la seva manera de veure el món pot desenvolupar estratègies per adaptar-s’hi, sense sentir-se diferent o inferior. A més, els professors han d’estar informats per no penalitzar errors relacionats amb el color a classe", conclou la Dra. Ana Pérez Pardo.

Detectar el daltonisme a temps no només permet evitar problemes escolars, sinó també fomentar l’autoestima del menor i acompanyar-lo amb les eines adequades en el seu desenvolupament personal i acadèmic.