1 / de desembre / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya
bebes-prematuros-hugcbebes-prematuros-hugc

Quan un nadó arriba al món abans d’hora, les emocions es barregen: alegria, preocupació, incertesa. Els primers mesos són el període més important per al seu desenvolupament, i l’acompanyament mèdic i familiar és essencial en aquests casos.

A Espanya neixen cada any prop de 28.000 nadons prematurs, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La seva arribada anticipada comporta un nombre més gran de controls mèdics, una atenció continuada i personalitzada, sense oblidar el procés d’adaptació que aquesta nova realitat suposa per a les famílies.

"Cada nadó prematur és diferent: el seu desenvolupament, els seus ritmes i les seves necessitats poden variar molt. Per això, el seguiment individualitzat és fonamental", explica la Dra. Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.


bebes-prematuros-apoyo-familiasbebes-prematuros-apoyo-familiasPreparar-se per a l’arribada a casa

El desenvolupament d’un prematur no es pot comparar amb el d’un nadó nascut a terme, almenys fins als 2 anys, i per això solen requerir cures més delicades, tant a l’hospital com a casa.

El seguiment després de l’alta hospitalària és una peça essencial. Durant els primers mesos, les revisions permeten ajustar l’alimentació, controlar el creixement i detectar de manera precoç possibles complicacions respiratòries, digestives o neurològiques.

"Després de l’alta hospitalària, cal recordar que continua essent un nadó prematur. Això significa que el seu sistema immunitari és més vulnerable i hem de prendre algunes precaucions en arribar a casa", assenyala l’especialista en Pediatria.

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) estableix una sèrie de recomanacions clau per garantir el benestar del nadó prematur a casa:

  • Crear un entorn tranquil, amb llum tènue i sense estímuls excessius. Un nadó prematur necessita un ambient tranquil, amb il·luminació tènue i on els sorolls siguin mínims.

  • Mantenir la temperatura ambient entre 20 °C i 22 °C. No és convenient que el nadó tingui fred, però tampoc massa calor.

  • Limitar les visites, especialment els primers dies o en èpoques d’alta circulació vírica.

  • Extremar la higiene de mans.

  • En cas de tenir mascotes, mantenir-les fora de la zona de descans del nadó.


Consells pràctics per al dia a dia

1. El son: els prematurs necessiten un entorn tranquil, amb horaris regulars i poques interrupcions. Assegurar una bona qualitat de son és clau perquè afavoreix el seu desenvolupament i maduració. És molt important assegurar que la posició per dormir sigui sempre boca amunt.

2. Una alimentació adaptada: la lactància materna, si és possible, és l’opció més recomanable, ja que la llet materna es considera el millor aliment per al nadó, enforteix les defenses i prevé possibles malalties. En els casos en què no sigui possible o s’opti per una alimentació mixta, els pediatres determinaran quina és la millor opció i com fer-ho.

3. El moment del bany: la freqüència ideal és de 2 a 3 vegades per setmana. Es recomana una temperatura de l’aigua entre 35-37 °C i una durada curta, de 5-10 minuts, perquè els costa més mantenir la temperatura corporal. Podem parlar-li o cantar-li mentre el banyem per ajudar-lo a sentir-se relaxat i segur.

4. Primers passeigs: els passeigs a l’aire lliure són beneficiosos per al nadó; això sí, cal evitar el contacte directe amb el sol perquè la seva pell encara és molt sensible. Per això, és recomanable evitar les hores centrals del dia. A més, si el nadó ha nascut en una època d’alta circulació vírica, es recomana limitar la seva exposició a espais tancats i concorreguts.

5. Estimulación progressiva: jocs senzills, carícies, música suau o parlar-los amb una veu tranquil·la estimulen els seus sentits sense sobreestimular-los. El contacte físic i les interaccions suaus afavoreixen el desenvolupament sensorial i emocional del nadó i ajuden a construir un vincle segur.


Suport a les famílies: una necessitat

El naixement prematur impacta en la salut emocional de les famílies. La inseguretat, la por de fer "alguna cosa malament" o la sensació de vigilància constant són freqüents. Validar aquestes emocions i comptar amb un equip pediàtric accessible, que acompanyi sense jutjar i doni pautes clares, forma part del procés.

"Aprendre a observar sense angoixa és una habilitat que els pares adquireixen amb el temps", assenyala la Dra. Pérez Pardo. "El nostre objectiu com a especialistes és guiar, prevenir i donar seguretat en un moment molt sensible per a les famílies", sosté.

El desenvolupament d’un nadó prematur no es mesura en setmanes de calendari, sinó en progressos reals. Cada avenç, per petit que sembli, representa un èxit enorme.

"El treball conjunt entre pares i professionals és la base de l’èxit. Nosaltres aportem l’experiència mèdica; ells, la dedicació i l’amor incondicional. Aquesta aliança és la que realment marca la diferència", conclou la cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.