Son en nadons: despertars nocturns, rutines i quan consultar amb el pediatre

El son és un procés essencial durant els primers mesos de vida i exerceix un paper clau en el creixement i el desenvolupament neurològic. Durant aquesta etapa, els patrons de descans són diferents dels dels adults. Els cicles de son són més curts i els despertars nocturns són freqüents, cosa que pot generar dubtes o preocupació a les famílies.

En el nounat, l’habitual és que el son estigui molt repartit al llarg de les 24 hores. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), els nounats solen dormir al voltant de 16 hores al dia i, durant el primer mes, el període de son més llarg pot aparèixer indistintament de dia o de nit i sol ser de 3 a 4 hores.

A més, fins aproximadament als 4 mesos el "rellotge intern" encara no està ben organitzat, per la qual cosa no existeix una diferenciació clara entre dia i nit. Aquesta fragmentació forma part del desenvolupament normal i respon a les necessitats fisiològiques del nadó.

"En els primers mesos, els despertars són part del desenvolupament normal del nadó. El seu son és més immadur, amb cicles diferents, i a més necessita alimentar-se amb freqüència. Amb el temps, el sistema nerviós madura i el descans es va estructurant", explica la Dra. Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Despertars nocturns: per què són habituals?

En els primers tres mesos, el nadó alterna cicles de son que l’AEP descriu com a son actiu, son tranquil i son indeterminat. És important saber que, en adormir-se, sol entrar primer en son actiu, una fase més lleugera: pot respirar de manera irregular, moure extremitats, fer ganyotes o petits sorolls i, tot i així, estar adormit.

A partir dels tres mesos, el son comença a organitzar-se en dues fases que es mantindran quan siguin adults, el son No-REM i el son REM. Fins als sis mesos, cada cicle No-REM/REM dura aproximadament 60–70 minuts, cosa que també afavoreix que hi hagi més despertars i transicions.

A mesura que el sistema nerviós madura, el ritme circadià comença a organitzar-se i el son nocturn tendeix a consolidar-se de manera gradual. Tot i això, fins i tot en nadons sans, els despertars poden continuar presents durant el primer any de vida.

"Molts despertars són transicions normals entre fases de son. De vegades el nadó es mou o vocalitza i no necessita una intervenció immediata. Aprendre a distingir-ho redueix estrès a la família i ajuda a consolidar rutines", assenyala l’especialista en pediatria.

Rutines que afavoreixen un son més estable

Encara que cada nadó té el seu propi ritme, establir hàbits predictibles abans de dormir pot facilitar la conciliació del son. Les rutines els ajuden a anticipar el moment de descans i contribueixen a regular el seu rellotge biològic.

Algunes pràctiques senzilles que poden afavorir aquest procés són:

• Marca la diferència entre dia i nit: de dia, llum natural i activitat normal; a la nit, llum tènue, poc soroll i el mínim estímul.

• Prises nocturnes "tranquil·les i curtes": atendre la necessitat (menjar, canvi, consol) amb poca interacció i tornar-lo a ficar al bressol sense "activar" l’ambient.

• Rutina breu i constant abans de dormir: repetir sempre el mateix "tancament" (per exemple, uns minuts de calma en braços i al bressol).

• Ficar-lo al bressol somnolent però despert quan es pugui: afavoreix que aprengui a conciliar el son per si mateix.

• Evitar que s’adormi sempre durant la presa: si s’adorm immediatament, estimular-lo suaument per mantenir una mica de vigília i separar, a poc a poc, menjar de dormir.

"Les rutines no busquen imposar horaris rígids, sinó donar senyals repetides i coherents. En nadons petits, la regularitat i la manera de gestionar la nit —més tranquil·la i amb menys estímuls— és el que més ajuda", explica la Dra. Pérez Pardo.

Com evoluciona el son durant el primer any?

El patró de son canvia de manera significativa durant el primer any de vida. En els primers mesos, el descans es distribueix al llarg del dia i la nit, amb múltiples migdiades i despertars freqüents. Amb el temps, els períodes nocturns de son tendeixen a allargar-se i les migdiades diürnes es tornen més regulars.

Cap als sis mesos, molts nadons comencen a concentrar més hores de descans durant la nit, encara que continuen sent normals els despertars ocasionals. Aquesta evolució depèn en gran mesura del desenvolupament neurològic individual i de l’entorn del nadó.

"El son infantil evoluciona ràpidament durant el primer any i pot variar molt entre nadons. Aquestes diferències solen reflectir el ritme propi de desenvolupament de cada infant", afirma la Dra. Ana María Pérez Pardo.

Quan convé consultar amb el pediatre

En la majoria de casos, els despertars formen part del desenvolupament normal. Tot i això, convé consultar si:

• el nadó presenta pauses respiratòries, dificultat per respirar o coloració anòmala,

• hi ha roncs intensos o signes clars de mal descans,

• s’observa somnolència excessiva durant el dia o irritabilitat persistent,

• el son s’acompanya de problemes d’alimentació o alteració del creixement,

• si la família se sent desbordada i necessita pautes per a una gestió segura i realista.

"Davant dubtes sobre el son del nadó, el més recomanable és consultar amb el pediatre. Una valoració adequada permet descartar problemes mèdics i orientar les famílies sobre com afavorir un descans saludable", conclou la cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.