Tornada a la rutina després de Nadal, quan la recuperació d’hàbits va acompanyada de malestar emocional

La tornada a la rutina després de les vacances nadalenques, per a moltes persones, suposa recuperar ritmes i hàbits quotidians —aixecar-se d’hora, tornar a la feina o als estudis, reprendre responsabilitats i horaris— després de setmanes amb una estructura més flexible. Aquest reajustament es pot traduir en fatiga mental, sensació de sobrecàrrega i una vivència persistent de "no arribar" tot i reprendre hàbits normals.

En la majoria dels casos es tracta d’una reacció esperable i transitòria. El punt clau és com evoluciona: si millora a mesura que passen els dies i es recuperen rutines bàsiques, sol formar part del procés d’adaptació. Si, en canvi, el malestar es manté i comença a interferir en el descans, l’estat d’ànim o el funcionament diari, convé prestar-hi atenció.

"És habitual que persones sense antecedents refereixin boira mental, irritabilitat o manca d’energia en tornar a la rutina. No vol dir que hi hagi un trastorn: moltes vegades reflecteix un canvi de ritme i la necessitat de recuperar el son, els hàbits i l’organització de manera progressiva», explica el Dr. Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Per què costa reprendre el ritme després de les festes

Durant les vacances solen canviar el patró de son, l’alimentació i el nivell d’activitat, i es redueix la càrrega de responsabilitats. En reprendre l’activitat, el cos i la ment necessiten uns dies per recuperar claredat, concentració i tolerància a l’estrès quotidià. Per això és freqüent notar boira mental, menor capacitat per prioritzar o la sensació d’anar "per darrere" a l’inici, sense que això impliqui necessàriament un problema clínic.

A això s’hi afegeixen altres factors habituals de l’hivern, com la menor exposició a la llum natural, el cansament acumulat o la pressió per reorganitzar objectius i prioritats en poc temps. El resultat no sempre es viu com a tristesa, sinó com a boira mental, dificultat per concentrar-se i una sensació persistent d’estar "funcionant per inèrcia".

"Quan parlem de malestar en aquest període, moltes vegades veiem menys tristesa i més fatiga cognitiva: costa concentrar-se, organitzar-se i sostenir el rendiment. Aquest desgast en la salut mental convé atendre’l amb hàbits i, si cal, amb suport professional», assenyala el Dr. Arumí.

Senyals freqüents i quan convé parar-hi atenció

En aquest context, algunes manifestacions habituals són:

• Boira mental, menor claredat per pensar o sensació de lentitud cognitiva.

• Dificultat per concentrar-se, prioritzar tasques o prendre decisions senzilles.

• Irritabilitat o menor tolerància a la frustració.

• Sensació de sobrecàrrega i de no arribar a tot, fins i tot amb tasques habituals.

• Alteracions del son (insomni, despertars, son poc reparador).

• Pèrdua de gana.

"Més que un símptoma aïllat, el que ens ha d’orientar és la combinació de senyals, la seva persistència i l’impacte sobre la feina, els estudis, les relacions o l’autocura», subratlla l’especialista.

Què pot ajudar en les primeres setmanes

• Regular el son i recuperar horaris estables de manera progressiva.
  Avançar els horaris 15–30 minuts cada dia, reduir pantalles a la nit i mantenir una hora de despertar estable ajuda a recuperar energia i claredat mental.
• Reduir l’autoexigència inicial i ajustar objectius a una agenda realista.
  Prioritzar l’imprescindible i assumir que el rendiment triga uns dies a estabilitzar-se redueix la sobrecàrrega i evita la sensació de fracàs.
• Reintroduir la rutina amb estructura, prioritzant tasques i evitant la multitasca constant.
  Escollir 2–3 tasques clau al dia, agrupar gestions i evitar la multitasca constant millora la sensació de control.
• Recuperar hàbits d’activitat física moderada.
  Passejades a bon ritme, exercici moderat o estiraments diaris afavoreixen el descans i regulen l’estrès.
• Reservar espais de descans i desconnexió.
  Aturar-se uns minuts entre blocs de feina, sortir a la llum natural quan sigui possible i reservar espais sense estímuls intensos ajuda a reduir la fatiga cognitiva.

"Donar marge al cos i a la ment per recuperar el ritme de manera progressiva és una mesura preventiva i, sovint, la més eficaç», indica el Dr. Arumí.

Quan demanar ajuda professional

Si el malestar es perllonga, augmenta o comença a condicionar clarament el dia a dia, convé consultar. També si apareix amb ansietat marcada, apatia sostinguda, bloqueig emocional o un deteriorament significatiu del son i del funcionament.

La valoració professional permet distingir entre un procés adaptatiu i un quadre que requereixi un abordatge específic. La intervenció pot incloure psicoteràpia, estratègies de regulació emocional i, quan està indicat, tractament mèdic amb seguiment.

"Quan el malestar es manté i comença a afectar el son, la concentració o la capacitat de funcionar amb normalitat, convé valorar-ho. Un enfocament professional permet posar nom al que passa i aplicar estratègies eficaces abans que es converteixi en un problema sostingut", conclou el Dr. Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.