5 / de setembre / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya / Pediatria i les seves Àrees Específiques
Trastornos en el desarrollo de la infanciaTrastornos en el desarrollo de la infancia

Durant els primers anys de vida, els infants travessen una etapa d’evolució constant: aprenen a parlar, caminar, interactuar amb el seu entorn i regular les seves emocions. Tot i que cada infant té el seu propi ritme, hi ha senyals que poden indicar la presència d’un trastorn del desenvolupament. Identificar-los a temps és clau per intervenir precoçment i millorar la qualitat de vida del menor i de la seva família.

Els trastorns del desenvolupament engloben diverses condicions que afecten l’aprenentatge, la comunicació, el comportament o les habilitats motores. Entre els més freqüents es troben els Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), els trastorns del llenguatge, de l’aprenentatge i els trastorns motors, com la dispraxia.

"El primer pas és observar amb atenció. Moltes vegades són els pares o cuidadors qui primer noten que alguna cosa no va bé, i això és molt valuós", explica la Dra. Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya. "Per això és fonamental confiar en aquesta intuïció i consultar amb el pediatre si hi ha dubtes", afegeix.


Senyals d’alerta segons l’edat

Tot i que cada trastorn té símptomes específics, hi ha determinades senyals d’alerta que poden aparèixer en diferents etapes del desenvolupament:

  • Als 12 mesos: sedestació inestable, escàs contacte visual, absència de balbuceig, no imita gestos.

  • Als 18 mesos: poca intenció comunicativa, no assenyala, no comprèn ordres senzilles, no expressa emocions, no segueix instruccions senzilles, no camina sense ajuda.

  • Als 2 anys: absència total de llenguatge, no imita, no comprèn ni segueix ordres, no assenyala una part del seu cos.

  • Entre els 2 i els 4 anys: dificultats per formar frases, joc repetitiu o poc imaginatiu, conductes rígides, alteracions sensorials (reaccions exagerades a sons, llums o textures).

  • A partir dels 5 anys: problemes d’atenció, impulsivitat excessiva, dificultats per aprendre a llegir o escriure, aïllament social o conductes que interfereixen en l’entorn escolar o familiar.

"El desenvolupament infantil és un procés complex i no lineal. Tot i que alguns trastorns poden ser transitoris, si apareixen senyals d’alerta, cal consultar amb un especialista", destaca la Dra. Pérez.

L’entorn familiar, educatiu i social té un paper fonamental en el desenvolupament de l’infant. Estimular el joc, parlar amb ells, fomentar la seva autonomia i atendre les seves necessitats emocionals són accions quotidianes que contribueixen al benestar infantil.

En paraules de la Dra. Pérez, "El més important és no esperar. Si hi ha dubtes, és millor consultar. Un diagnòstic precoç no etiqueta l’infant: l’empodera. Ens permet actuar a temps i oferir-li les oportunitats que necessita per desplegar tot el seu potencial".


Avaluació i abordatge interdisciplinari

Davant la sospita d’un trastorn del desenvolupament, el pediatre és el primer professional avaluador de la situació. A partir d’aquí, es pot derivar l’infant a un equip multidisciplinari format per neuropediatres, psicòlegs, logopedes i terapeutes ocupacionals, segons el cas.

"Des de l’hospital promovem una atenció integral que no només busca el diagnòstic, sinó també l’acompanyament emocional de les famílies", afirma la Dra. Pérez. "L’abordatge precoç és la millor eina que tenim per potenciar les capacitats de l’infant i reduir les limitacions".

La intervenció primerenca permet aprofitar la plasticitat cerebral dels primers anys, facilitant avenços significatius en el llenguatge, la socialització, l’autocontrol o la coordinació motora. A més, ajuda les famílies a comprendre millor les necessitats del menor i a disposar dels recursos adequats.