30 / d’abril / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya / Cardiologia
Cardiopatias congentinas sintomas tipos calidad vidaCardiopatias congentinas sintomas tipos calidad vida

Les cardiopaties congènites són un grup de malalties caracteritzades per anomalies en el cor produïdes, normalment, per defectes en la formació de l’òrgan durant el període embrionari.

Segons la Fundació Espanyola del Cor, la majoria de les cardiopaties congènites són provocades per causes multifactorials, moltes vegades encara poc conegudes. En altres casos hi intervenen factors exògens ben coneguts que actuen com a tòxics durant el període embrionari, com el tabac, l’alcohol i alguns medicaments. "A més, la possibilitat de transmissió a la descendència o repetició d’un altre defecte congènit en un fill és generalment baixa, i oscil·la entre el 3% i el 5% de la població", explica el Dr. Jordi Balcells, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.


CardiopatiaCardiopatiaTipus de cardiopaties congènites més comunes

Hi ha molts tipus de cardiopaties congènites. Per això cal classificar-les entre les que provoquen un defecte en les estructures cardíaques que separen la circulació, les provocades per lesions obstructives i les cardiopaties congènites cianòtiques, que impedeixen una correcta oxigenació de la sang. Entre les més freqüents hi trobem:

  • Comunicació interauricular (CIA) / Comunicació interventricular (CIV): Un orifici en la paret que separa les aurícules o els ventricles del cor, respectivament, que pot provocar insuficiència cardíaca si no es corregeix.
  • Tetralogia de Fallot: Una combinació de defectes cardíacs que afecten el flux sanguini i poden generar cianosi (coloració blavosa de la pell per mala oxigenació de la sang).
  • Coartació de l’aorta: Un estrenyiment de l’artèria principal del cos, que pot derivar en hipertensió i altres problemes cardiovasculars.
  • Transposició de les grans artèries: Un trastorn en què les artèries principals estan invertides, cosa que compromet el subministrament adequat d’oxigen a tot l’organisme.
  • Vàlvula aòrtica bicúspide (VAB): Anomalia anatòmica congènita de la vàlvula aòrtica que provoca un deteriorament precoç del seu funcionament, degenerant en una mala obertura (estenosi) o un mal tancament (insuficiència).

Símptomes als quals cal parar atenció

Moltes cardiopaties congènites poden ser detectades a la infància, però algunes poden romandre asimptomàtiques fins a l’edat adulta. Els símptomes poden variar segons la gravetat del defecte, però els més comuns inclouen:

  • Disnea, és a dir, dificultat per respirar
  • Fatiga extrema
  • Palpitacions o batecs irregulars
  • Dolor toràcic
  • Hipertensió arterial
  • Edemes
  • Diarrea
  • Cianosi (coloració blavosa a la pell, llavis i/o mucoses)
  • Desmais o mareigs freqüents
  • Inflamació als peus, turmells o abdomen

Prevenció i cures al llarg de la vida

Encara que moltes cardiopaties congènites no es poden prevenir en el seu origen, sí que és possible reduir-ne l’impacte en la salut dels pacients mitjançant controls mèdics i hàbits saludables. Entre aquests destaquen:

  1. Seguiment mèdic periòdic: Les persones amb cardiopaties congènites han de fer revisions regulars amb un cardiòleg especialitzat.
  2. Estil de vida saludable: Una alimentació equilibrada, la pràctica d’exercici físic moderat i evitar el tabac i l’alcohol són essencials per mantenir una bona salut cardiovascular.
  3. Control de l’estrès: L’estrès pot afectar el ritme cardíac i la pressió arterial. Tècniques com la meditació, la respiració profunda, el "mindfulness" i el ioga poden ajudar a reduir-ne l’impacte al cor.

El tractament de les cardiopaties congènites és multidisciplinari. En alguns casos cal iniciar tractament mèdic amb diversos fàrmacs com diürètics, antiarítmics o anticoagulants. Molts pacients requeriran, addicionalment, una intervenció més invasiva, ja sigui quirúrgica o mitjançant procediments intervencionistes (cateterisme), amb la finalitat de reparar els defectes i millorar així el funcionament cardíac. Finalment, en alguns casos, serà necessari l’implant d’un marcapassos definitiu, pròtesis valvulars (siguin biològiques o mecàniques), empelts vasculars o fins i tot desfibril·ladors automàtics (DAI), per prevenir en aquests casos l’aparició d’arítmies greus.