Rinitis: com diferenciar-ne les causes (i quan pensar en asma)

Congestió nasal, esternuts, mucositat i tos lleu. Aquests símptomes són habituals en la rinitis, una inflamació de la mucosa nasal que pot tenir diferents causes. En aquesta època de l’any, moltes persones parlen de "refredat", però en termes mèdics la majoria d’aquests quadres corresponen a una rinitis, que pot ser d’origen al·lèrgic, víric o desencadenar-se per irritants ambientals o mecanismes vasomotors (com els canvis de temperatura).

Aquesta distinció ajuda a prendre decisions sobre cures a casa, prevenció i, quan cal, valoració mèdica. Mentre que la rinitis al·lèrgica apareix com a resposta del sistema immunitari a al·lèrgens ambientals, la rinitis vírica aguda —comunament coneguda com a "refredat"— té un origen infecciós i sol resoldre’s de manera espontània en pocs dies.

«L’objectiu de diferenciar els diferents tipus de rinitis no és només alleujar símptomes puntuals, sinó facilitar que les mucoses respiratòries mantinguin la seva funció defensiva i evitar que es perpetuï una inflamació que podria afectar la via aèria inferior», assenyala el Dr. Antoni Torres, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Què distingeix les diferents causes de rinitis?

Tot i que no sempre és possible diferenciar-les només pels símptomes, hi ha pautes clíniques que ajuden a orientar la valoració inicial:

A més, en persones amb al·lèrgia respiratòria, una rinitis vírica aguda pot intensificar els símptomes en superposar-se tots dos processos inflamatoris.

Estratègies pràctiques per alleujar els símptomes

Hi ha mesures senzilles de cura en l’entorn i en el dia a dia que poden ajudar a reduir les molèsties respiratòries i facilitar que les mucoses mantinguin la seva funció defensiva.

Si predomina una causa al·lèrgica:

• Rentatges nasals amb sèrum fisiològic (alleugen la congestió i l’arrossegament de secrecions).

• Ventilar i reduir irritants (fum, esprais, perfums intensos).

• Mesures de control de l’entorn (pols/àcars, mascotes, pòl·lens segons l’època).

• Tractament farmacològic només si està indicat (antihistamínics o aerosol nasal antiinflamatori, segons la valoració mèdica).

Si es tracta d’una rinitis vírica aguda:

• Hidratació, descans i rentatges nasals.

• Higiene de mans i ventilació per reduir contagis.

• Evitar l’automedicació innecessària; els antibiòtics no tracten els virus.

«L’autocura preventiva i el control de l’entorn són la primera línia de defensa per evitar que una inflamació lleu es converteixi en un quadre persistent o faciliti infeccions secundàries», afirma l’especialista.

El vincle entre rinitis i asma

La rinitis, especialment la d’origen al·lèrgic, no s’ha de veure com una molèstia aïllada. Una proporció significativa de pacients amb rinitis al·lèrgica també presenta asma, de vegades no diagnosticada. Aquesta vinculació s’explica perquè totes dues condicions comparteixen mecanismes inflamatoris i afecten les mateixes vies respiratòries.

Cal pensar en asma o hiperreactivitat bronquial si apareix:

• Tos persistent, especialment nocturna o amb l’exercici.

• Xiulets/sibilàncies ("xiulet" en respirar) o opressió toràcica.

• Falta d’aire que no encaixa amb un quadre lleu.

• Episodis repetits de "bronquitis" o tos recurrent.

• Símptomes que empitjoren amb fred, exercici, al·lèrgens o infeccions víriques.

A la consulta, el professional pot integrar la història clínica amb l’exploració física i proves específiques com l’espirometria amb prova broncodilatadora i la mesura de l’òxid nítric exhalat (FENO), o estudis d’al·lèrgia per orientar el diagnòstic i assegurar un maneig adequat i segur dels símptomes.

«Quan la congestió nasal s’acompanya de tos nocturna, xiulets o sensació de falta d’aire, cal ampliar la mirada. En aquests casos, una valoració amb exploració i proves com l’espirometria pot aclarir si hi ha asma i orientar un tractament que millori la qualitat de vida», assenyala el cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.