Una resposta coordinada per actuar quan cada minut compta
Què passa quan un hospital rep de manera simultània desenes de pacients afectats per un accident greu, una explosió o una emergència comunitària? La resposta és en la planificació, la coordinació i la capacitat d’adaptació. Amb aquest objectiu, l’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) ha desenvolupat un complet Protocol de Múltiples Víctimes i Catàstrofes, presentat recentment pel Dr. Luis Enrique Maldonado, cap d’Urgències, i la supervisora d’Urgències, Ester Vallès.
La sessió va permetre donar a conèixer com s’organitza el centre per respondre de manera ràpida, eficient i segura davant situacions extraordinàries que generen una demanda assistencial superior a l’habitual. L’objectiu és clar: salvar el major nombre de vides possible garantint la millor atenció a cada pacient.
Preparats per a escenaris excepcionals
La ubicació estratègica de l’Hospital Universitari General de Catalunya, propera a infraestructures i espais de gran afluència com la Universitat Internacional de Catalunya, la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), importants vies de comunicació i el Sant Cugat Shopping Centre, fa especialment rellevant disposar d’un pla específic per afrontar emergències amb múltiples afectats.
Durant la presentació, els responsables van explicar que aquest protocol constitueix un sistema de resposta organitzat que permet gestionar de manera ràpida, coordinada i eficient incidents en què el volum de pacients supera temporalment la capacitat habitual de l’hospital.
Recursos per respondre a gran escala
Un dels aspectes destacats va ser la capacitat de recursos del centre. L’hospital disposa de 300 llits hospitalaris, 28 boxes d’Urgències i més d’un centenar de metges en horari de matí, a més d’un ampli equip d’infermeria i professionals de suport.
A això s’afegeixen múltiples àrees d’expansió que es poden activar en situacions d’emergència, com l’UCI, l’àrea de Reanimació (REA), els quiròfans, les consultes externes, els gabinets i els espais pediàtrics. Aquesta flexibilitat permet adaptar l’estructura assistencial en funció de la magnitud de l’incident.
Així mateix, el protocol preveu diferents nivells de resposta segons el nombre d’afectats previst, possibilitant la mobilització progressiva de recursos interns i fins i tot la coordinació amb altres centres sanitaris quan la situació ho requereix.
Cinc passos per a una actuació eficaç
L’organització hospitalària es basa en un procediment senzill i estructurat en cinc fases:
- Recepció de l’avís per part de les autoritats competents.
- Activació del protocol i designació de responsables.
- Preparació i reorganització dels recursos assistencials.
- Recepció dels pacients.
- Distribució segons la gravetat i les necessitats d’atenció.
Aquest procés permet que tots els professionals implicats coneguin exactament quin és el seu paper des del primer moment, afavorint una actuació coordinada i reduint els temps de resposta.
El triatge: classificar per prioritzar
Un dels pilars fonamentals del protocol és el sistema de triatge, que s’adapta específicament a situacions de catàstrofe.
En aquests casos s’aplica el Mètode Ràpid de Classificació de Catàstrofes (MRCC), una eina dissenyada per avaluar cada pacient en menys d’un minut i assignar-li una prioritat assistencial en funció del seu estat clínic.
El sistema utilitza una classificació per colors que permet identificar ràpidament quins pacients requereixen atenció immediata i quins poden esperar. Aquesta metodologia facilita l’optimització dels recursos disponibles en els moments de màxima pressió assistencial.
A més, cada pacient rep una targeta d’identificació específica on es registren dades clíniques essencials, el nivell de prioritat assignat i la seva ubicació dins del circuit assistencial.
Més enllà de l’atenció mèdica
La resposta davant una catàstrofe no es limita a l’atenció clínica. El protocol incorpora també dispositius de suport destinats a gestionar la informació i atendre familiars i acompanyants.
Entre aquests destaca una oficina específica per a la identificació de víctimes i la localització de familiars, així com una sala destinada a la comunicació amb els mitjans de comunicació, garantint en tot moment el respecte a la confidencialitat dels pacients.
El pla preveu igualment un magatzem de catàstrofes amb material específic per afrontar situacions d’emergència prolongades, assegurant la disponibilitat de recursos davant escenaris de gran complexitat.
Simulacres per millorar contínuament
Per garantir l’eficàcia del protocol, l’hospital realitza simulacres periòdics que permeten posar a prova la capacitat de resposta dels equips multidisciplinaris.
Un dels exercicis va recrear un accident químic amb alliberament de gasos i múltiples víctimes, avaluant aspectes clau com l’activació del pla, la coordinació entre serveis, la comunicació interna i la gestió de pacients amb diferents nivells de gravetat.
Les conclusions obtingudes van ser positives, destacant la bona resposta global de l’equip i la identificació d’oportunitats de millora que han donat lloc a accions formatives i organitzatives específiques.
Una cultura de seguretat i preparació permanent
La presentació liderada pel Dr. Luis Enrique Maldonado i Ester Vallès va posar de manifest el compromís de l’Hospital Universitari General de Catalunya amb la seguretat del pacient, la millora contínua i la preparació davant situacions de màxima exigència assistencial.
Disposar de protocols sòlids, entrenar de manera periòdica els professionals i avaluar constantment els processos són elements essencials per garantir una resposta eficaç quan la societat més ho necessita. Perquè, davant una emergència de gran magnitud, la preparació prèvia pot marcar la diferència.
