Vivim en una societat que ens convida constantment a ser feliços. Les xarxes socials, la publicitat i bona part de la cultura del benestar transmeten un mateix missatge: cal sentir-se bé, ser productius i mostrar sempre la nostra millor versió.

Tanmateix, aquesta recerca permanent de la felicitat pot tenir conseqüències negatives per a la salut emocional. Segons explica Mar Ferrer, psicòloga del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari General de Catalunya, "el problema apareix quan assumim que hem d’estar bé tot el temps i comencem a interpretar qualsevol emoció desagradable com un senyal de fracàs personal".

Quan una persona interioritza aquesta idea, emocions com la tristesa, la por, la frustració o el cansament deixen de percebre’s com a experiències normals i passen a viure’s com una cosa que s’hauria d’evitar o eliminar. Els experts anomenen aquest fenomen positivitat tòxica, una tendència que la psicologia estudia des de fa anys.

L’evidència científica mostra que reprimir de manera continuada les emocions difícils pot generar un estrès emocional i físic sostingut que acaba afectant el benestar general. Lluny d’ajudar-nos a sentir-nos millor, ignorar el que sentim pot augmentar la nostra vulnerabilitat psicològica.

A més, diversos estudis han observat que, quan les emocions negatives són invalidades, ja sigui per l’entorn, per un mateix o per missatges culturals que exigeixen un optimisme constant, poden aparèixer sentiments de culpa, confusió i incomprensió. En lloc d’afavorir una gestió saludable del malestar, s’hi afegeix una càrrega emocional addicional.

Acceptar les emocions també és salut mental

A la consulta, aquesta realitat és cada vegada més freqüent. Moltes persones busquen ajuda no perquè estiguin travessant una crisi important, sinó perquè no entenen per què se senten malament quan, aparentment, tot va bé a les seves vides.

"La distància entre el que una persona sent i el que creu que hauria de sentir és, en molts casos, una font important de patiment", assenyala la doctora Ferrer.

Davant d’aquesta pressió per mantenir un estat de benestar constant, la psicologia proposa una perspectiva diferent: entendre que totes les emocions compleixen una funció. La tristesa ens pot ajudar a processar una pèrdua; l’ansietat ens pot alertar que alguna cosa requereix la nostra atenció; i l’esgotament pot indicar que hem sobrepassat els nostres propis límits durant massa temps.

Per això, els especialistes insisteixen en la importància de reconèixer i validar les emocions, fins i tot aquelles que resulten incòmodes. Identificar-les, posar-los nom i expressar-les de manera adequada permet comprendre millor què ens passa i desenvolupar estratègies d’afrontament més eficaces.

No es tracta d’estar sempre bé

La salut mental no implica sentir-se feliç a tota hora ni eliminar qualsevol experiència desagradable. Es tracta de desenvolupar la capacitat de conviure amb les diferents emocions que formen part de la vida i respondre-hi de manera saludable.

Com conclou la doctora Mar Ferrer, "no necessitem estar bé tot el temps; necessitem aprendre a escoltar i acceptar el que sentim en cada moment".

Perquè, en realitat, el benestar emocional no consisteix a evitar el malestar, sinó a saber acompanyar-lo quan apareix.