
El naixement d’un nadó abans d’hora sol generar molts dubtes a les famílies, especialment quan arriba el moment de tornar a casa i afrontar una nova etapa fora de l’entorn hospitalari. Està guanyant prou pes? El seu desenvolupament és adequat? Quan hauria de començar a seure o caminar?
A Espanya neixen cada any al voltant de 28.000 nadons prematurs, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es considera prematur el nadó que neix abans de les 37 setmanes de gestació. Tot i que molts evolucionen favorablement, durant els primers anys poden necessitar un seguiment pediàtric més estret que permeti observar-ne el creixement i el desenvolupament i detectar precoçment possibles dificultats.
"Un dels aspectes que més preocupa les famílies és saber si el seu nadó està evolucionant adequadament. En els infants prematurs hem de tenir en compte les setmanes de gestació amb què van néixer, ja que poden necessitar més temps per assolir algunes fites del desenvolupament", explica la Dra. Ana Pérez, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Un seguiment adaptat a cada nadó
No tots els nadons prematurs necessiten els mateixos controls. Després de l’alta hospitalària, el seguiment s’estableix de manera individualitzada tenint en compte aspectes com les setmanes de gestació en el moment del naixement, el pes o l’evolució que ha presentat el nadó durant l’ingrés.
Aquestes revisions permeten comprovar com progressa l’infant i proporcionar a les famílies pautes per continuar les cures a casa. El seguiment es coordina entre l’equip de Neonatologia i el pediatre d’Atenció Primària i, quan és necessari, pot incloure controls especialitzats de les diferents subespecialitats pediàtriques.
Durant les consultes pediàtriques es presta una atenció especial a diferents aspectes:
- Creixement i alimentació. Es fa un seguiment del pes, la longitud i el perímetre cranial i de la seva evolució al llarg del temps. També es valora com s’està alimentant el nadó, les possibles dificultats durant les preses i les seves necessitats de suport nutricional.
- Desenvolupament neurològic i motor. S’observa progressivament el control del cap, la postura, els moviments i l’adquisició de capacitats com seure o caminar. Durant els primers dos anys, aquesta valoració té en compte l’edat corregida. Si apareixen senyals d’alerta, pot ser necessària una valoració específica i, quan correspongui, atenció precoç.
- Visió i audició. Es comprova la realització dels cribratges corresponents i s’estableix el seguiment necessari en funció dels resultats obtinguts i dels factors de risc.
- Llenguatge i aprenentatge. A mesura que l’infant creix, s’observa la seva capacitat de comunicació i interacció i l’adquisició del llenguatge. Posteriorment, també es tenen en compte l’aprenentatge, la conducta i possibles dificultats que poden fer-se més visibles durant les etapes preescolar i escolar.
- Salut respiratòria. Es controla l’evolució respiratòria i l’aparició d’infeccions, especialment en aquells nadons que han presentat complicacions pulmonars.
- Vacunació i suplements. Durant les revisions es comprova el calendari vacunal i es valora la necessitat de mantenir o ajustar els suplements de ferro i vitamina D que hagin estat prescrits, tenint en compte l’alimentació i l’evolució clínica del nadó.
"L’alta hospitalària no significa que finalitzi el seguiment. Durant els primers mesos hem d’observar aspectes com l’alimentació, l’augment de pes o la resposta del nadó als estímuls i, al mateix temps, ajudar les famílies a reconèixer quins canvis formen part de la seva evolució i quan és recomanable consultar", assenyala la Dra. Pérez.
Què és l’edat corregida d’un nadó prematur?
L’edat corregida és un dels conceptes que ajuda a interpretar correctament el desenvolupament dels nadons prematurs. Per calcular-la es tenen en compte les setmanes que faltaven per arribar a les 40 setmanes de gestació.
Així, un nadó que hagi nascut vuit setmanes abans de la data prevista i tingui sis mesos de vida tindrà aproximadament quatre mesos d’edat corregida.
Aquesta referència resulta especialment útil durant els primers dos anys, ja que permet valorar d’una manera més adequada l’evolució del creixement i del desenvolupament. Per aquest motiu, que un nadó prematur trigui una mica més a assolir determinades fites no implica necessàriament que hi hagi un problema.
El paper de la família a casa
Les revisions mèdiques són fonamentals, però bona part de l’acompanyament del nadó té lloc a casa.
Entre les recomanacions recollides en l’article validat hi ha afavorir un ambient tranquil, tenir una cura especial de la higiene de mans i evitar exposicions innecessàries a persones que presentin infeccions respiratòries.
També és important mantenir una alimentació adaptada a les necessitats del nadó, posar-lo sempre panxa enlaire per dormir i estimular-ne el desenvolupament mitjançant el contacte físic, les carícies i una interacció suau i freqüent.
Les famílies, a més, tenen un paper important a l’hora d’observar-ne l’evolució.
Les dificultats persistents durant l’alimentació, un augment insuficient de pes, una resposta escassa als sons o als estímuls visuals o els retards en l’adquisició d’habilitats són situacions que convé consultar amb el pediatre.
Acompanyar les famílies també forma part del seguiment
El control pediàtric del nadó prematur no consisteix únicament a fer proves o comprovar paràmetres de creixement. Les consultes també permeten resoldre dubtes i proporcionar a les famílies les eines necessàries per comprendre millor l’evolució del seu fill.
"L’objectiu és que les famílies coneguin millor el desenvolupament del seu nadó i sàpiguen identificar quan és convenient consultar. D’aquesta manera, evitem que estiguin pendents de cada petit canvi amb preocupació. Disposar de pautes clares i d’un equip pediàtric de referència ajuda a afrontar aquesta etapa amb més confiança i tranquil·litat", conclou la Dra. Ana Pérez, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.






















