Anar al lavabo cada dia se sol associar amb un bon funcionament intestinal. Tanmateix, no totes les persones tenen el mateix ritme i evacuar amb menys freqüència no significa necessàriament patir restrenyiment. La regularitat intestinal varia d’una persona a una altra i es pot veure influïda per l’alimentació, l’activitat física, els medicaments i altres factors.

Com a orientació general, el ritme intestinal habitual pot oscil·lar entre tres deposicions al dia i tres per setmana. Però la freqüència no és suficient per valorar si hi ha restrenyiment: també importen la consistència de les femtes, la dificultat per expulsar-les i la sensació d’evacuació incompleta.

«No cal anar al lavabo cada dia per tenir un intestí sa. L’important no és només la freqüència, sinó que les femtes es puguin expulsar sense dificultat ni esforç excessiu. De fet, una persona pot defecar diàriament i, tot i així, patir restrenyiment», explica el Dr. José Wálter Huaman, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Com saber si tenim restrenyiment?

El restrenyiment pot aparèixer de manera puntual, per exemple, després d’un canvi en l’alimentació o les rutines, o mantenir-se durant períodes prolongats. Entre les seves manifestacions més habituals destaquen:

• Menys de tres deposicions setmanals.
• Femtes dures, seques o amb aspecte grumollós.
• Esforç excessiu o dificultat per defecar.
• Sensació de no haver buidat completament l’intestí.
• Sensació de bloqueig o dificultat per expulsar les femtes.
• Inflor o molèsties abdominals associades.

Per què apareix el restrenyiment?

Les causes poden ser diverses. Una alimentació pobra en fibra, la manca d’activitat física o ajornar habitualment el moment d’anar al lavabo poden contribuir al problema. També hi influeixen determinades etapes, com l’embaràs o l’edat avançada, algunes malalties, entre les quals la diabetis i les alteracions tiroïdals, i certs medicaments, especialment alguns analgèsics i tractaments per a la depressió.

Tanmateix, no tots els pacients presenten el mateix mecanisme. En alguns casos, el trànsit del còlon és més lent; en d’altres, hi ha una dificultat per coordinar correctament els músculs que intervenen en l’evacuació.

«Quan el restrenyiment apareix de manera recent o es manté malgrat millorar els hàbits, convé valorar si hi ha alguna malaltia de base, un efecte de la medicació o un trastorn de l’evacuació. Identificar-ne la causa és fonamental per escollir el tractament adequat», assenyala l’especialista.

Hàbits que ajuden a millorar el trànsit intestinal

Quan el restrenyiment és lleu o puntual, introduir alguns canvis en el dia a dia pot ajudar a millorar els símptomes:

• Augmentar gradualment la fibra: incorporar fruites, verdures, llegums i cereals integrals, segons la tolerància individual.
• Mantenir una hidratació adequada: beure prou líquids, sense necessitat de forçar-ne el consum per sobre de les necessitats personals.
• Fer activitat física amb regularitat i evitar romandre moltes hores assegut.
• No ajornar les ganes de defecar quan apareix la necessitat.
• Establir una rutina: reservar temps per anar al lavabo, preferiblement després d’un àpat, sense presses ni esforços excessius.

Aquestes mesures s’han d’adaptar a cada persona. Per exemple, augmentar molt la fibra no sempre millora el restrenyiment i, en alguns pacients, pot incrementar la sensació d’inflor.

Quan convé consultar?

És recomanable sol·licitar una valoració mèdica quan el restrenyiment persisteix, empitjora o apareix de manera recent sense una causa clara. També s’ha de consultar si s’acompanya de sang a les femtes, pèrdua de pes involuntària, anèmia o canvis persistents i inexplicables de l’hàbit intestinal, especialment si hi ha antecedents familiars de càncer colorectal.

Un dolor abdominal intens, sobretot si s’acompanya de vòmits, distensió important o impossibilitat per expulsar gasos, requereix atenció mèdica urgent.

En els casos persistents, l’especialista revisarà els hàbits, els antecedents i la medicació per decidir si són necessàries proves complementàries. Quan se sospita una dificultat per evacuar, es poden utilitzar proves funcionals com la manometria anorectal i el test d’expulsió del baló. En determinats pacients, un tractament específic de reeducació mitjançant biofeedback pot resultar especialment útil.

«Els laxants són tractaments eficaços i, en molts casos, necessaris. La clau és escollir el més adequat i no limitar-se a tractar els símptomes quan el problema persisteix. L’objectiu no és que tothom vagi al lavabo cada dia, sinó aconseguir una evacuació còmoda, sense esforç excessiu ni molèsties», conclou el Dr. José Wálter Huaman, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya.