Demanar sovint que repeteixin una frase, apujar més del que és habitual el volum de la televisió o tenir dificultats per seguir una conversa quan hi ha soroll al voltant poden ser senyals de pèrdua auditiva. A Espanya, al voltant d’1,2 milions de persones presenten algun tipus de discapacitat auditiva, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
"Un dels problemes de la pèrdua auditiva progressiva és que es pot normalitzar i retardar la consulta. Tanmateix, darrere d’una dificultat per sentir-hi pot haver-hi causes molt diferents, i conèixer-ne l’origen és fonamental per determinar quin seguiment o abordatge necessita cada persona", explica la Dra. Adriana Agüero, cap del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Quan sentir-hi comença a requerir més esforç
No sempre és fàcil adonar-se que hi sentim pitjor. Entre els senyals més freqüents hi ha:
- Necessitat de demanar que repeteixin la informació.
- Dificultat per entendre converses amb soroll de fons.
- Apujar progressivament el volum de la televisió o dels dispositius.
- Percebre els sons de manera esmorteïda.
- Sentir brunzits o tinnitus.
La hipoacúsia pot ser lleu, moderada, severa o profunda, en funció del grau de pèrdua, i també pot tenir diferents orígens, afectant l’oïda externa o mitjana, l’oïda interna o les vies auditives.
Entre les seves causes hi ha l’envelliment o presbiacúsia, l’exposició continuada a sorolls intensos, els taps de cerumen, determinades infeccions, traumatismes, perforacions del timpà, alteracions congènites… Per això, sentir-hi pitjor no s’ha d’assumir automàticament com una conseqüència inevitable de l’edat.
En els nens, els senyals poden ser diferents. Una alteració auditiva es pot manifestar mitjançant dificultats en el desenvolupament del llenguatge, problemes per pronunciar determinats sons, dificultats acadèmiques o canvis en la manera de comunicar-se.
"Durant la infància, sentir-hi bé és especialment important per desenvolupar el llenguatge i aprendre. Si una família percep que el nen o la nena no respon com abans, té dificultats per seguir converses o presenta canvis en la seva comunicació, convé estudiar-ho de manera precoç", assenyala l’especialista.
Com cuidar la nostra audició i quan convé revisar-la
La salut auditiva també es pot cuidar. Per exemple, si s’utilitzen auriculars de manera habitual, convé mantenir el volum a un nivell moderat, evitar exposicions prolongades i fer pauses.
Els sistemes de cancel·lació de soroll poden ajudar a escoltar amb més comoditat en ambients sorollosos i evitar la tendència a apujar el volum, però no eliminen el risc si el so es manté massa alt durant molt de temps.
També és aconsellable protegir les oïdes davant d’exposicions intenses al soroll, en determinats entorns laborals, concerts o activitats especialment sorolloses, i fer controls auditius periòdics quan hi ha factors de risc o es percep algun canvi respecte de l’audició habitual.
Quan sentir-hi comença a requerir més esforç, la dificultat persisteix o interfereix en les converses i en les activitats quotidianes, convé consultar amb un especialista. L’equip d’otorinolaringologia valorarà la necessitat de fer un examen de l’oïda i/o proves com l’audiometria, que permet conèixer la capacitat auditiva i determinar el tipus i el grau de pèrdua.
"En una pèrdua auditiva no només importa quant s’hi sent, sinó també quina n’és la causa, com ha aparegut i quina repercussió té en la vida diària. Aquesta valoració és la que permet distingir problemes potencialment reversibles d’altres pèrdues que requereixen seguiment o rehabilitació auditiva, i decidir l’abordatge més adequat en cada cas", conclou la cap del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
