L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que pot alterar de manera profunda la manera com una persona pensa, percep la realitat, gestiona les seves emocions i es relaciona amb el seu entorn. Forma part dels trastorns psicòtics, cosa que significa que pot dificultar la distinció entre allò que succeeix realment i allò que està condicionat per la mateixa malaltia.
Es tracta d’un problema de salut que afecta un 3,7% de les persones al nostre país, segons dades del Ministeri de Sanitat, i que sol manifestar-se amb més freqüència durant l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, un moment especialment sensible des del punt de vista personal, social i acadèmic.
"Més enllà dels símptomes, un dels reptes importants de l’esquizofrènia és ajudar la persona i el seu entorn a entendre què està passant. Quan el diagnòstic i l’acompanyament arriben a temps, és més fàcil mantenir el tractament i treballar l’estabilitat i l’autonomia en el dia a dia", explica el Dr. Antoni Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Com afecta l’esquizofrènia al dia a dia?
Font: Elaboració pròpia
L’esquizofrènia pot influir en molts àmbits de la vida quotidiana i acostuma a estar envoltada d’estigmes, prejudicis i una imatge social distorsionada. Sovint s’associa a al·lucinacions o deliris, però les seves manifestacions són més àmplies i no sempre resulten tan evidents. De manera general, els símptomes s’agrupen en:
Quan apareix en adolescents o adults joves, la malaltia pot resultar especialment difícil d’identificar al principi.
Alguns signes precoços, com l’aïllament social, la irritabilitat, els canvis en el son, l’apatia o la disminució del rendiment acadèmic, es poden confondre amb malestar emocional, amb altres alteracions de salut mental o fins i tot amb canvis propis d’aquesta etapa vital. També els símptomes negatius poden assemblar-se, en alguns casos, als d’un quadre depressiu, fet que pot retardar una valoració adequada.
Per què apareix aquest trastorn?
Actualment no es coneix una única causa de l’esquizofrènia. Es considera que la seva aparició respon a la interacció de diferents factors, entre els quals hi ha la predisposició genètica, determinats factors ambientals, alteracions en neurotransmissors i circuits cerebrals, complicacions en etapes primerenques del desenvolupament i, en persones predisposades, el consum de drogues psicoactives, especialment durant l’adolescència i la joventut.
"Comprendre aquest origen multifactorial és important per evitar explicacions simplistes. L’esquizofrènia no respon a una única causa ni es pot reduir a una qüestió de voluntat, caràcter o entorn familiar. Precisament per això, l’abordatge ha de ser clínic, continuat i adaptat a cada pacient", sosté l’especialista.
Tractament i acompanyament
L’abordatge sol combinar tractament farmacològic amb antipsicòtics, suport psicològic, intervenció psicosocial i rehabilitació, adaptant-se a les necessitats de cada pacient. En els moments de descompensació o quan els símptomes són més greus, pot ser necessària l’hospitalització.
"El tractament no es basa únicament en la medicació. L’acompanyament psicològic, l’estabilitat de l’entorn i el suport social són fonamentals per afavorir l’evolució del pacient i la seva autonomia", destaca el Dr. Arumí.
En aquest sentit, l’Institut Integral Ment i Salut de l’Hospital Universitari General de Catalunya aborda aquests casos des d’una atenció individualitzada, que permet adaptar el tractament, reforçar l’adherència i acompanyar el pacient en la convivència amb un trastorn que pot afectar molts aspectes de la seva vida diària.
L'impacte de l’estigma
Un dels grans reptes de l’esquizofrènia no és només la malaltia en si mateixa, sinó també el pes de l’estigma. Moltes persones conviuen amb la incomprensió, els prejudicis o idees errònies que poden dificultar la recerca d’ajuda, el seguiment del tractament o la seva integració en la vida social, acadèmica o laboral.
Per això, a més del tractament clínic, és important oferir un espai d’acompanyament en què la persona pugui entendre millor què li passa, aprendre a conviure amb el trastorn i trobar suport també en el seu entorn més proper. A la consulta, aquest treball permet abordar no només els símptomes, sinó també les dificultats quotidianes, l’impacte emocional i les eines que poden afavorir una millor adaptació.
"Part de l’abordatge consisteix també a ajudar la persona a entendre què li passa, reduir l’impacte de l’estigma i oferir-li eines per conviure amb la malaltia d’una manera més estable. Quan aquest acompanyament existeix, és més fàcil mantenir el tractament i afavorir la integració social", conclou el cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
