Cada estiu, moltes persones aprofiten les vacances per viatjar a destinacions llunyanes, especialment a països tropicals, subtropicals o amb condicions sanitàries diferents de les habituals a Europa. Tanmateix, més enllà de reservar vols, hotels o preparar la maleta, hi ha un altre aspecte important que cal planificar amb temps: la prevenció sanitària abans del viatge.

Per a això, la consulta en una Unitat del Viatger permet revisar de manera individualitzada quines mesures són necessàries en cada cas, des de vacunes recomanades o obligatòries fins a pautes per prevenir infeccions transmeses per aliments, aigua o picades d’insectes.

"Un dels errors més freqüents és pensar que n’hi ha prou amb mirar una llista general de vacunes per país i deixar la consulta mèdica per a pocs dies abans de sortir. A la Unitat del Viatger valorem la destinació, l’itinerari, l’estat de salut, les vacunes prèvies i el tipus d’activitats previstes per indicar quines mesures de prevenció són realment necessàries", explica el Dr. Fernando Agüero, especialista en la Unitat d'Atenció al Viatger de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Quan convé preparar la consulta

Els especialistes recomanen fer una consulta mèdica entre 4 i 8 setmanes abans del viatge, especialment si es viatja fora d’Europa. Aquest marge permet administrar les vacunes necessàries, completar pautes si cal i assegurar-se que hagin generat prou protecció abans de la sortida.

En aquesta consulta es revisen la destinació i l’itinerari, l’historial de vacunació, possibles malalties prèvies o tractaments habituals, així com situacions concretes com embaràs, immunosupressió, viatges amb nens, estades prolongades o activitats amb més exposició.

A més, es poden indicar recomanacions pràctiques per reduir riscos durant el viatge, com la prevenció de la diarrea del viatger, la protecció davant de picades, el botiquí bàsic, medicació preventiva quan estigui indicada o mesures específiques per a persones amb malalties cròniques.

Quines vacunes poden ser necessàries

Les recomanacions canvien segons el país de destinació, el context sanitari local, la durada del viatge i el risc d’exposició. A la consulta de la Unitat del Viatger es revisa el calendari vacunal, es comprova si hi ha dosis pendents o recordatoris necessaris i es valora què és aconsellable en funció de la destinació.

Entre les vacunes que amb més freqüència es poden indicar en viatges internacionals destaquen:

Vacuna — Quan pot valorar-se

Hepatitis A i febre tifoide
Viatges a zones amb menor seguretat alimentària o més risc d’exposició a aigua i aliments contaminats.

Ràbia
Estades prolongades, zones rurals, contacte previst amb animals o destinacions amb difícil accés a atenció sanitària ràpida.

Febre groga
Obligatòria en determinats països d’Àfrica i Sud-amèrica i recomanada en zones amb risc de transmissió.

Encefalitis japonesa o meningitis meningocòccica tetravalent
Segons la zona visitada, la durada del viatge, l’època de l’any i les activitats previstes.

Tètanus, diftèria i tos ferina
Revisió del calendari vacunal i valoració d’una dosi de record si escau.

Còlera
Determinats viatges amb risc d’exposició a infeccions intestinals.

"A la consulta revisem quina protecció necessita cada persona segons la destinació i les circumstàncies del viatge. En molts casos n’hi ha prou amb comprovar vacunes ja administrades, completar pautes pendents o indicar mesures preventives específiques per a determinades zones", assenyala l’expert.

Més enllà de les vacunes: recomanacions segons la destinació

Des de la Unitat del Viatger també s’ofereixen pautes pràctiques per reduir riscos durant l’estada, especialment en relació amb el consum d’aigua i aliments, la prevenció de picades, l’exposició al sol, la preparació d’un botiquí bàsic o l’actuació davant de símptomes durant o després del viatge.

Per reduir el risc d’infeccions gastrointestinals, es pot recomanar:

• Beure aigua embotellada o tractada, fins i tot per raspallar-se les dents.

• Evitar gels de procedència desconeguda.

• Consumir aliments ben cuinats.

• Evitar carns, peixos o marisc crus.

• Rentar i pelar personalment fruites i verdures quan sigui possible.

• Tenir precaució amb parades de menjar sense garanties higièniques.

En zones on hi ha malalties transmeses per mosquits, com el dengue, la malària o altres infeccions, també es revisen mesures de protecció davant de picades:

• Utilitzar repel·lents adequats.

• Portar roba lleugera que cobreixi braços i cames.

• Dormir amb mosquitera o aire condicionat quan sigui possible.

• Valorar medicació preventiva contra la malària quan estigui indicada.

"Preparar bé un viatge també significa saber què fer un cop allà. Les recomanacions sobre aigua, aliments, picades o medicació preventiva canvien molt segons la destinació, el tipus d’allotjament, la durada de l’estada i les activitats previstes. Per això, la consulta prèvia ajuda a anticipar riscos concrets i a viatjar amb pautes clares", apunta el Dr. Agüero.

Què fer en tornar del viatge

Després d’un viatge internacional, no convé restar importància a símptomes com febre, diarrea persistent, lesions cutànies, malestar intens o símptomes respiratoris. Algunes infeccions poden aparèixer dies o setmanes després del retorn, per la qual cosa és important consultar i informar sempre del país visitat, la durada de l’estada i les activitats realitzades.

"Si apareixen símptomes després del retorn, conèixer la destinació, l’itinerari i les possibles exposicions ajuda a orientar el diagnòstic amb més precisió. Des de la Unitat del Viatger podem acompanyar tant en la preparació prèvia com en la valoració posterior quan sorgeix algun problema de salut relacionat amb el viatge", conclou l’especialista de la Unitat d'Atenció al Viatger de l’Hospital Universitari General de Catalunya.