Què és l’hepatitis vírica?

L’hepatitis vírica és una inflamació del fetge causada per diferents virus. Pot produir una infecció aguda, que en molts casos es resol de manera espontània, o evolucionar cap a una malaltia crònica i causar dany hepàtic progressiu si no es diagnostica i es tracta adequadament.

Amb motiu del Dia Mundial contra l’Hepatitis, que se celebra cada 28 de juliol, convé recordar que la detecció precoç és clau per prevenir complicacions com la cirrosi o el càncer de fetge. L’Organització Mundial de la Salut estima que prop de 5.000 persones contrauen una hepatitis vírica cada dia al món.

"Moltes persones conviuen amb una hepatitis vírica sense saber-ho, ja que la malaltia pot romandre sense símptomes durant anys. Per això, el diagnòstic precoç és fonamental per protegir la salut del fetge i evitar complicacions", explica el Dr. José Wálter Huamán, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Tipus d’hepatitis vírica i vies de transmissió

El fetge compleix funcions essencials: participa en el metabolisme, ajuda a processar nutrients i medicaments, produeix substàncies necessàries per a la digestió i contribueix a eliminar productes de rebuig. Quan s’inflama, el seu funcionament es pot veure afectat.

Existeixen cinc virus principals que causen hepatitis: A, B, C, D i E. Tot i que tots afecten el fetge, presenten diferències importants en la seva forma de transmissió, evolució, prevenció i tractament.

Hepatitis A. Es transmet principalment per via fecal-oral, en ingerir aigua o aliments contaminats. Sol causar una infecció aguda i no evoluciona a hepatitis crònica. Existeix una vacuna eficaç per prevenir-la.

Hepatitis B. Pot transmetre’s de mare a fill durant el part, per contacte amb sang o determinats fluids corporals, per relacions sexuals sense protecció, per compartir agulles o xeringues, o mitjançant procediments realitzats amb material no estèril. Pot cronificar-se, especialment quan la infecció s’adquireix a la infància. La vacunació és la mesura preventiva més eficaç.

Hepatitis C. Es transmet principalment per contacte amb sang infectada. El risc s’associa, entre altres situacions, a l’ús compartit de material per a la injecció de drogues, a procediments sanitaris o estètics realitzats sense les mesures adequades d’esterilització i, en alguns contextos, a pràctiques sexuals amb risc d’exposició a sang. En països com Espanya, on la sang donada s’analitza de manera sistemàtica, la transfusió ja no constitueix una via habitual de contagi. No existeix vacuna, però els tractaments antivirals actuals aconsegueixen curar la infecció en la gran majoria dels pacients.

Hepatitis D. Només pot afectar persones que tenen infecció pel virus de l’hepatitis B, ja que necessita aquest virus per replicar-se. Pot transmetre’s per vies similars a l’hepatitis B i s’associa a una evolució potencialment més greu. La vacuna contra l’hepatitis B també prevé l’hepatitis D.

Hepatitis E. Es transmet principalment per aigua contaminada, especialment en zones amb deficiències de sanejament. També pot adquirir-se pel consum de carn o productes d’origen animal crus o insuficientment cuinats, sobretot de porc o caça silvestre. Habitualment provoca una infecció aguda, tot i que pot ser més greu en dones embarassades i en persones immunodeprimides.

Quins són els principals símptomes?

Un dels principals problemes de les hepatitis víriques és que moltes persones no presenten símptomes, especialment en les fases inicials o en les infeccions cròniques. Quan apareixen, solen ser inespecífics i es poden confondre amb altres processos digestius o infecciosos.

Els símptomes més freqüents inclouen:

• Cansament intens.

• Febre o malestar general.

• Nàusees i vòmits.

• Dolor o molèstia abdominal.

• Pèrdua de gana.

• Dolors musculars o articulars.

• Icterícia, és a dir, color groguenc de la pell i dels ulls.

• Orina fosca.

• Femtes de color clar.

"En moltes ocasions, l’hepatitis es detecta perquè una analítica mostra alteracions en les transaminases i no perquè el pacient presenti símptomes. Tanmateix, unes transaminases normals no exclouen completament una hepatitis crònica, per la qual cosa és important valorar les proves adequades quan hi ha factors de risc", assenyala l’especialista.

Quan convé consultar?

Es recomana consultar amb el metge davant de símptomes compatibles amb hepatitis, especialment si s’acompanyen d’icterícia, orina fosca, femtes clares, dolor abdominal persistent o cansament intens sense una causa aparent.

També pot ser aconsellable fer proves diagnòstiques quan existeixen factors de risc, com exposició a sang, procediments sanitaris, odontològics, tatuatges o pírcings realitzats sense garanties d’esterilització, ús compartit d’agulles o objectes tallants, relacions sexuals amb risc d’exposició, convivència amb una persona amb hepatitis B o haver residit en zones amb una elevada prevalença d’hepatitis víriques.

Com es pot prevenir?

La prevenció depèn del tipus d’hepatitis i de la seva via de transmissió.

En les hepatitis A i E, són fonamentals el rentat de mans, el consum d’aigua segura, una adequada manipulació dels aliments i evitar el consum de productes crus o insuficientment cuinats quan hi ha risc.

En les hepatitis B, C i D, és important evitar el contacte amb sang contaminada. No s’han de compartir agulles, xeringues, fulles d’afaitar ni altres objectes tallants. Els tatuatges, pírcings i procediments sanitaris s’han de fer sempre amb material estèril i per professionals qualificats.

La vacunació protegeix contra les hepatitis A i B. A més, en prevenir l’hepatitis B, també protegeix contra l’hepatitis D. Actualment no existeix vacuna contra l’hepatitis C, tot i que disposa de tractaments molt eficaços que permeten curar la infecció en la majoria dels casos.

"La hepatitis vírica és prevenible i, en molts casos, tractable o curable. El principal repte continua sent diagnosticar-la a temps, abans que produeixi un dany irreversible al fetge. La prevenció, les revisions mèdiques i l’accés als tractaments actuals permeten evitar gran part de les seves complicacions", afirma el Dr. José Wálter Huamán, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari General de Catalunya.