La migranya és una de les malalties neurològiques més freqüents i, alhora, una de les que més condiciona la vida quotidiana de les persones que la pateixen. Tot i que sovint s’associa únicament al mal de cap, es tracta d’un trastorn complex que pot afectar el benestar físic, emocional, social i laboral de milions de persones.

Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, més de cinc milions de persones conviuen amb migranya a Espanya, i aproximadament 1,5 milions presenten una forma crònica de la malaltia. Això significa que pateixen mal de cap durant almenys 15 dies al mes, amb vuit o més jornades de característiques migranyoses. Davant d’aquesta realitat, l’Hospital Universitari General de Catalunya aposta per un abordatge multidisciplinari des dels serveis de Medicina Familiar i Neurologia.

Quan el dolor afecta totes les àrees de la vida

La migranya pertany al grup de les cefalees primàries i sol manifestar-se mitjançant episodis de dolor intens, habitualment pulsatiu i localitzat en un costat del cap. A més, és freqüent que s’acompanyi de símptomes com nàusees, vòmits i una elevada sensibilitat a la llum o al soroll. Les crisis poden prolongar-se entre quatre i 72 hores si no reben tractament.

La Dra. Silvia Falcón, coordinadora de la Unitat de Medicina Familiar de l’Hospital Universitari General de Catalunya, explica que la migranya és una malaltia neurològica en què intervenen factors genètics i ambientals, amb una repercussió important en la qualitat de vida de les persones afectades.

Tot i que encara no es coneixen amb exactitud les causes que la desencadenen, sí que se sap que existeix una relació amb la hiperexcitabilitat del sistema nerviós central. Entre els factors que poden afavorir l’aparició d’una crisi hi ha l’estrès, les alteracions hormonals, els canvis en els hàbits de son, determinats aliments com la xocolata o els formatges curats, el consum d’alcohol, els períodes prolongats de dejuni o les variacions meteorològiques.

L’especialista també destaca el paper de l’herència genètica. Segons assenyala la Dra. Falcón, quan un dels progenitors pateix migranya, les probabilitats que els fills també la desenvolupin se situen al voltant del 50%.

L’impacte de la migranya crònica

Les persones que conviuen amb migranya freqüent o crònica sovint veuen limitada la seva capacitat per desenvolupar activitats quotidianes. Treballar, estudiar, practicar esport o mantenir una vida social activa pot resultar complicat durant les crisis.

A aquestes limitacions físiques s’hi suma, en moltes ocasions, una important càrrega emocional. La por de patir un nou episodi pot generar ansietat i inseguretat, i condicionar la planificació d’activitats personals o professionals.

Tal com assenyala la Dra. Silvia Falcón, el component psicològic associat a la malaltia no s’ha d’infravalorar, ja que moltes persones viuen pendents de quan apareixerà el següent atac, fet que repercuteix directament en el seu benestar emocional.

Un abordatge personalitzat per millorar la qualitat de vida

Malgrat el seu impacte, la migranya disposa avui de diferents opcions terapèutiques capaces de reduir la freqüència de les crisis i millorar la qualitat de vida dels pacients. Per això, resulta fonamental fer una valoració individualitzada que permeti establir el tractament més adequat en cada cas.

La Dra. Falcón subratlla la importància de començar amb un diagnòstic precís, basat en una història clínica detallada i, quan cal, en proves complementàries que permetin descartar altres causes del mal de cap.

Les alternatives terapèutiques inclouen medicaments dirigits al tractament de les crisis agudes, com analgèsics i triptans, així com tractaments preventius destinats a disminuir la freqüència i la intensitat dels episodis. Entre aquests hi ha determinats betablocadors, antidepressius i els anticossos monoclonals dirigits contra el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP), una proteïna implicada en els mecanismes de la migranya.

En pacients amb migranya crònica també es poden emprar altres opcions, com la toxina botulínica o diverses tècniques de neuromodulació, que han demostrat resultats beneficiosos en determinats casos.

El paper dels hàbits saludables

Més enllà del tractament farmacològic, els hàbits de vida tenen un paper essencial en el control de la malaltia. Mantenir horaris regulars de son, practicar exercici físic moderat, reduir l’estrès, evitar el consum d’alcohol i adoptar rutines saludables pot contribuir de manera significativa a disminuir l’aparició de noves crisis.

La combinació d’un diagnòstic adequat, un tractament personalitzat i una educació adequada sobre els factors desencadenants constitueix actualment una de les eines més eficaces per ajudar les persones amb migranya a recuperar el seu benestar i desenvolupar les seves activitats diàries amb més normalitat.