Els viatges llargs en cotxe, avió, tren o autobús solen implicar moltes hores assegut i poca mobilitat. Després del trajecte, és freqüent notar cansament, pesadesa o una lleu inflor a les cames. Habitualment són molèsties temporals que milloren en caminar o descansar, però alguns símptomes poden alertar d’un problema vascular que requereix valoració mèdica.

"La immobilitat prolongada pot alentir la circulació de retorn des de les cames cap al cor i afavorir la formació de coàguls en persones amb determinats factors de risc", explica la Dra. Núria Argilés, facultativa especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Què és un trombe?

Un trombe és una massa sòlida formada per la coagulació de la sang dins d’un vas sanguini. Quan apareix com a resposta a una lesió, ajuda a reparar el teixit danyat. Tanmateix, si es forma en un vas sa, pot dificultar o bloquejar el pas de la sang.

La trombosi és el procés pel qual aquest coàgul es forma i obstrueix un vas sanguini. En els viatges de llarga durada, una de les situacions que més preocupa és la trombosi venosa profunda, que afecta venes situades a l’interior dels músculs, habitualment a les cames.

"Estar moltes hores sense moure’s pot afavorir l’alentiment de la circulació venosa. Això no significa que qualsevol persona que viatgi durant molt de temps desenvolupi una trombosi, però el risc pot augmentar si hi ha altres factors associats", assenyala l’especialista.

Símptomes que convé vigilar

Una lleu inflor als dos turmells després d’un viatge pot ser passatgera. Tanmateix, és important acudir a un especialista si les molèsties apareixen sobretot en una sola cama o són intenses.

Els símptomes que poden alertar d’una trombosi venosa profunda inclouen:

• Inflor en una cama.

• Dolor, tensió o pesadesa que no millora.

• Enrogiment o coloració violàcia de la pell.

• Augment de la temperatura a la zona afectada.

• Dolor al panxell o a la cuixa.

• Sensació d’enduriment o sensibilitat localitzada.

"Aquests símptomes no sempre signifiquen la presència d’un trombe, però requereixen una valoració mèdica per descartar un problema vascular", comenta la Dra. Núria Argilés.

Qui té més risc

Els viatges prolongats poden augmentar el risc per la manca de moviment, especialment si s’hi afegeixen altres factors com edat avançada, sobrepès o obesitat, tabaquisme, embaràs, càncer, hospitalització recent o repòs després d’una intervenció quirúrgica.

També han de prestar especial atenció les persones amb antecedents personals o familiars de trombosi, trastorns de la coagulació, hipertensió, diabetis, colesterol elevat, insuficiència cardíaca o arítmies. A més, l’ús d’anticonceptius o altres tractaments hormonals també pot influir.

Com cuidar la circulació durant el viatge?

Per reduir els efectes de la immobilitat, es recomana aixecar-se i caminar de manera periòdica quan sigui possible. Durant el trajecte, també pot ser útil moure els peus i els turmells, flexionar i estirar les cames i evitar mantenir-les creuades durant molt de temps.

Mantenir una bona hidratació i utilitzar roba còmoda que no comprimeixi excessivament les cames són altres mesures que poden ajudar. En alguns casos, és aconsellable utilitzar mitges de compressió o pautes preventives específiques, especialment en persones amb factors de risc.

Diagnòstic i tractament

Quan hi ha sospita de trombosi, una de les proves més utilitzades és l’ecografia Doppler, que permet estudiar el flux sanguini i detectar coàguls de manera no invasiva.

El tractament busca evitar que el trombe augmenti de mida o que una part es desprengui i es desplaci per la circulació. Pot incloure fàrmacs anticoagulants i, en els casos que ho requereixin, altres procediments específics.

"No tota molèstia després d’un viatge llarg indica una trombosi, però identificar els símptomes d’alerta i consultar a temps és fonamental per prevenir complicacions. Moure’s durant el trajecte i valorar de manera precoç qualsevol signe sospitós són mesures clau per viatjar amb més seguretat", conclou la Dra. Núria Argilés, facultativa especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari General de Catalunya.