Càncer de pròstata: el que molts homes no pregunten i convé aclarir

El càncer de pròstata es manté entre els tumors més diagnosticats a Espanya i és, a més, el més freqüent entre els homes. Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), cada any s’estimen més de 29.000 nous casos al país.

Malgrat la seva alta incidència, parlar de salut prostàtica continua sent, per a molts homes, un tema incòmode. Resoldre dubtes, consultar a temps i acudir a revisions pot marcar una gran diferència en el pronòstic.

"El càncer de pròstata és el tumor més freqüent entre els homes i, tot i així, continua envoltat de mites, pors i preguntes que moltes vegades no es verbalitzen a la consulta", explica el Dr. Salvador Esquena, cap d’UROCAT el Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Què és el càncer de pròstata?

La pròstata és una glàndula que forma part de l’aparell reproductor masculí, situada sota la bufeta i que envolta una part de la uretra, el conducte pel qual s’expulsa l’orina.

El càncer de pròstata apareix quan les cèl·lules d’aquesta glàndula comencen a créixer de manera anormal i descontrolada. Tot i que sovint s’associa automàticament a una malaltia greu, no tots els tumors prostàtics evolucionen igual.

"En molts casos, presenten un creixement lent i romanen localitzats durant anys sense comprometre la vida del pacient. Tanmateix, d’altres poden mostrar un comportament més agressiu i estendre’s a teixits propers o a altres parts del cos", aclareix l’especialista.

Quins són els factors de risc?

El principal factor de risc del càncer de pròstata és l’edat. Tot i que pot aparèixer abans, la seva freqüència augmenta a partir dels 50 anys i el risc s’incrementa progressivament amb l’envelliment.

Tanmateix, també existeixen altres factors que poden augmentar el risc i entre els quals destaquen:

• Antecedents familiars de càncer de pròstata, especialment en familiars de primer grau, o d’altres tumors relacionats amb alteracions genètiques hereditàries.
• Obesitat i determinats hàbits de vida poc saludables.
• Tabaquisme i sedentarisme, pel seu impacte en la salut general i en l’evolució de diferents malalties.

"En homes sense factors de risc, la valoració prostàtica se sol plantejar a partir dels 50 anys, però quan existeixen antecedents familiars o factors de risc rellevants, pot ser recomanable avançar aquesta consulta", sosté l’especialista.

Quan acudir a consulta

Un dels aspectes més importants que convé aclarir és que el càncer de pròstata pot no provocar símptomes en les seves fases inicials. Precisament per això, les revisions i consultes mèdiques adquireixen una rellevància especial, ja que permeten detectar possibles alteracions de manera precoç.

Quan apareixen manifestacions clíniques, aquestes solen estar relacionades amb canvis urinaris, entre els quals es poden trobar:

• Necessitat d’orinar amb més freqüència, especialment durant la nit
• Dificultat per iniciar la micció
• Sensació de no buidar completament la bufeta
• Raig urinari feble o interromput
• Dolor o coïssor en orinar
• Presència de sang a l’orina o al semen

"Presentar símptomes urinaris no implica necessàriament patir càncer de pròstata. Per exemple, l’engrandiment benigne de la pròstata és una condició molt comuna que pot provocar molèsties similars. No obstant això, és important fer revisions periòdiques i consultar un especialista davant l’aparició de simptomatologia", assenyala el Dr. Esquena.

Com es diagnostica i quines opcions terapèutiques existeixen

La valoració inicial sol incloure l’anàlisi de l’antigen prostàtic específic, conegut com a PSA, una proteïna produïda per la pròstata els nivells de la qual poden orientar l’especialista. Aquesta prova sempre s’interpreta dins del context clínic del pacient, ja que un PSA elevat no significa necessàriament càncer, però sí que pot indicar la necessitat d’ampliar l’estudi.

Si existeix sospita clínica, l’especialista pot sol·licitar altres proves, com una ressonància magnètica prostàtica o una biòpsia, que permet confirmar el diagnòstic quan està indicada.

Quan es confirma el diagnòstic, les opcions terapèutiques depenen del tipus de tumor, la seva extensió, l’edat del pacient, el seu estat general i les seves preferències. En alguns casos es pot indicar vigilància activa; en d’altres, cirurgia, radioteràpia o altres tractaments, sempre dins d’una valoració individualitzada.

"Avui disposem d’eines diagnòstiques i opcions terapèutiques cada cop més precises per abordar el càncer de pròstata de manera individualitzada. La prevenció i les revisions continuen sent la millor manera d’actuar a temps, però també és important transmetre que, quan es diagnostica, existeixen alternatives eficaces i tractaments avançats per acompanyar el pacient en tot el procés", conclou el Dr. Salvador Esquena.