Què canvia en la teva salut quan deixes de fumar

Cada 31 de maig se celebra el Dia Mundial sense Tabac, una data impulsada per l’Organització Mundial de la Salut per recordar l’impacte que el tabac continua tenint sobre la salut i la importància de fer el pas per deixar-lo.

Més enllà de la prevenció a llarg termini, abandonar el tabac posa en marxa canvis beneficiosos des de les primeres hores i redueix progressivament el risc de malaltia cardiovascular, respiratòria i oncològica. Els beneficis no es limiten a les persones que fa poc que fumen, sinó també a aquelles amb un consum prolongat, i es poden traduir en una millor qualitat de vida, menys símptomes respiratoris i una reducció del risc de malaltia amb el pas del temps.

"Deixar de fumar sempre té un efecte positiu en la salut, independentment del temps que una persona hagi fumat. Els canvis comencen abans del que molts imaginen i es consoliden amb el pas de les setmanes i els mesos", explica el Dr. Donel Gonzalez, pneumòleg de l’Hospital Universitari General de Catalunya especialitzat en cessació tabàquica.

Els beneficis comencen abans del que sembla

En els primers minuts i hores sense tabac, l’organisme ja comença a recuperar-se. Als 20 minuts, la freqüència cardíaca comença a normalitzar-se. A les 72 hores, moltes persones noten que respiren una mica millor i, entre les dues i les dotze setmanes, millora la circulació.

Més endavant, entre els tres i els nou mesos, solen disminuir la tos, els xiulets i la sensació de falta d’aire. Al cap d’un any, el risc d’infart es redueix de manera important en comparació amb una persona que continua fumant, i als deu anys, el risc de mort per càncer de pulmó pot haver-se reduït a la meitat.

A aquests canvis s’hi afegeix un benefici més ampli sobre la salut general. Deixar de fumar redueix el risc de malaltia cardiovascular, MPOC, càncer i altres complicacions associades al tabaquisme, i també pot millorar el pronòstic en persones que ja tenen malaltia coronària o respiratòria.

"Moltes vegades pensem en deixar de fumar com una decisió orientada al futur, però el cert és que el cos comença a notar canvis molt aviat. L’important és entendre que cada període sense tabac compta i que el benefici s’acumula amb el temps", assenyala l’especialista.

Deixar de fumar no depèn només de la voluntat

Tot i així, deixar de fumar no sempre és fàcil. La dependència del tabac té un component físic, psicològic i conductual, de manera que en molts casos no n’hi ha prou amb proposar-s’ho. Els primers dies solen ser els més exigents i és freqüent que apareguin ansietat, irritabilitat o un fort desig de fumar, especialment en persones amb una dependència més consolidada.

Per això, abordar el procés de manera estructurada és clau. Preparar l’abandonament, identificar els moments de més dificultat i comptar amb suport professional pot augmentar les probabilitats d’èxit i ajudar a mantenir el canvi en el temps.

"En consulta ens trobem que moltes persones volen deixar-ho, però no saben com afrontar els primers dies, com gestionar l’ansietat o què fer si recauen. Quan aquest abordatge es fa amb una estratègia adaptada i seguiment professional, les possibilitats d’èxit augmenten de manera clara", apunta el Dr. Gonzalez.

Acompanyament especialitzat per deixar de fumar al HUGC

L’Hospital Universitari General de Catalunya disposa d’una àrea especialitzada en cessació tabàquica, liderada pel Dr. Donel González, pneumòleg expert en aquest àmbit. La unitat ofereix atenció personalitzada, avaluació del grau de dependència, tractament farmacològic quan està indicat i seguiment professional adaptat a cada pacient.

L’objectiu no és només retirar el tabac, sinó entendre què manté l’hàbit en cada cas, identificar els moments de més dificultat i plantejar una estratègia realista que ajudi a mantenir el canvi en el temps.

"En tabaquisme, no n’hi ha prou amb voler deixar-ho. És important valorar quin nivell de dependència existeix, quines situacions reforcen el consum i quin tipus de suport necessita cada persona per afrontar el procés amb més opcions d’èxit", explica l’especialista.

En molts casos, aquest seguiment continuat és el que marca la diferència entre un intent puntual i un abordatge estructurat i sostingut.

"Quan el tractament es fa amb seguiment i de manera individualitzada, és més fàcil gestionar les fases més difícils i consolidar el canvi a mitjà i llarg termini. L’important no és només fer el primer pas, sinó comptar amb una estratègia que ajudi a mantenir-lo", conclou el Dr. González.